02/03/1799 
Noticias
Sánchez planta Trump a l'ONU per "motius d'agenda"
Plantada de Pedro Sánchez a Donald Trump. El president espanyol no assistirà aquest dimarts a la recepció que el seu homòleg nord-americà ofereix a Nova York amb motiu de l'inici de l'assemblea general de l'ONU. Fonts de la Moncloa citades per l'agència Efe han al·legat "motius d'agenda" per explicar la decisió, si bé ara mateix el líder socialista no té programat a l'agenda cap altre esdeveniment que coincideixi amb la recepció. Tot plegat, enmig de la tensió creixent entre Espanya i els EUA i en un moment en què Sánchez busca erigir-se com antítesi a Trump a nivell internacional.
Mamdani evita incomodar Trump i el rep malgrat el veto als mitjans
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dilluns amb l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, a Gracie Mansion, la residència oficial de l'alcalde de la ciutat. El magnat ha aprofitat el viatge per assistir a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que arrenca aquest dimarts, per trobar-se també amb el dirigent socialista. Aquesta és ja la tercera vegada que els dos polítics es troben cara a cara, i Mamdani no ha volgut incomodar el president i l'ha rebut malgrat el veto imposat per Trump a diversos mitjans de comunicació, inclosa la CNN.
Nostàlgia per un futur en què mirar enrere sigui agradable
Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va publicar la seua primera novel·la, Els dies bons, en 2021. Ja aquell text era colpidor i literàriament remarcable. Era una història familiar. El pare, drogoaddicte des de l’adolescència, troba un poc de pau en el seu matrimoni. La mare, menys sociable que el pare, suporta en silenci la pertorbació marital fins que ja no pot més i es divorcia. Serà en la filla, finalment, on recaurà la missió de reconstruir la memòria familiar. Aquesta filla primer es refugia en una concepció massa idealitzada de l’amor i després en una espiral d’autodestrucció promíscua. La pau només vindrà quan podrà fer les paus amb son pare i descobrir el poder expiatori i transformador de la literatura.
Llegim amb mentalitat de rebuig?
Fa uns anys, els investigadors Pronk i Denissen, de la Universitat de Tilburg, van estudiar la presa de decisions en les aplicacions de cites. Van descobrir que a mesura que els participants passaven perfils en rebutjaven cada cop més (entre el primer i l'últim, la probabilitat d'acceptació queia un 27%). No és que els perfils empitjoressin, sinó que empitjorava la mirada. Ho van anomenar mentalitat de rebuig: en lloc de buscar motius per escollir algú, acabaven buscant-ne per descartar-lo, perquè la promesa d'algú millor sempre és a un perfil de distància.
L’ONU afronta la seva gran cita anual en un món cada cop més allunyat dels seus valors fundacionals
Les Nacions Unides miren el món amb l'estranyament que només es pot tenir quan s'han superat els 80 anys. Un món que resulta desconcertant, però no per això més nou. L'organisme que va néixer amb la voluntat d'evitar que es repetissin els estralls de les grans guerres del segle XX afronta el debat general de la 81a sessió de l'Assemblea General marcat per l'ombra de la guerra. En els darrers tres anys el faristol de l'ONU ha vist com diferents conflictes es passaven un relleu que ha resultat acumulatiu i inconclús: Ucraïna, Gaza i, ara, l'Iran. La campanya militar iniciada per Donald Trump serà la gran protagonista d'una cimera més dividida on es reestructuren les aliances i els vells amics passen a ser coneguts hostils. La velocitat amb la qual es desfà el vell ordre internacional sembla haver superat la del desglaç de l'Àrtic, ara vist més com un avantatge geopolític que com una emergència climàtica.