07/07/1793 
Noticias
Les estrelles del cinema francès desafien la IA
A Cédric Jimenez el fascinen les forces de l’ordre. O, més ben dit, els rostres que hi ha al darrere: les seves rutines, la seva dedicació, la seva noble fal·libilitat. Fins ara havia abordat la qüestió des dels codis del policíac expeditiu i amb certa pretensió de realisme, fins al punt de presentar, a Novembre, una recreació espectacular de la investigació posterior als atemptats de París de 2015. Zona 3 manté el motiu temàtic, però canvia l’enfocament per tal de mirar cap al món de demà passat: el govern francès, a més d’implementar un sistema de zones que impedeix l’accés al nucli urbà de la capital als habitants de la banlieue, deixa la vigilància i les investigacions policials en mans d’una intel·ligència artificial de la qual és gairebé impossible escapar.
Com planejar i escriure la pròpia desaparició
Les guerres no s’acaben, sinó que més aviat s’acumulen i, amb elles, els moviments forçats de persones: exiliats, refugiats, desplaçats, se’n pot dir de moltes maneres, però en són les víctimes no mortals. Quan, d’entre aquests exiliats, hi ha escriptors, acostumen a deixar textos tenyits de tristesa o de melangia per la pàtria perduda. El que no és tan habitual és que els textos agafin una forma literària propera a la fantasia, i dic propera només perquè Desaparèixer, aquesta nouvelle d’engranatge perfecte, amb els peus en una Europa que ha perdut la identitat i el cap en un món fantasmagòric, té punts de fuga que s’escapen de la cotilla realista. L’oscil·lació entre realisme i fantasia fa pensar en un acròbata que anés per una maroma per sobre de ciutats europees, estacions de tren, cambres d’hotel impersonals, escape rooms i pistes de circ fins a un punt de no retorn a partir del qual la identitat pròpia és del tot intercanviable. Com deia Joseph Roth: “Què és un home
"Trump actua amb una lògica de videojoc, dopada amb intel·ligència artificial"
Jean-Pierre Filiu és un dels millors coneixedors del món àrab a Europa. Exdiplomàtic francès, arabista i historiador, professor de Sciences Po, ha visitat Barcelona convidat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ha estat un dels pocs analistes europeus que han entrat a Gaza des del 7 d’octubre del 2023 i recull la seva experiència a Un historiador en Gaza, que l’editorial La Cebra acaba de publicar en castellà.
Els equilibris del Barça per evitar l'aturada de les obres del Camp Nou
Fa més d'un mes que el Camp Nou funciona amb les dues primeres graderies al complet. Després d'incòmodes estira-i-arronses amb els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, el Barça va poder fer efectiva la fase 1C de la reobertura de l'estadi per aspirar a col·locar un màxim de 62.000 persones a l'interior. La temporada actual s'acabarà amb aquest aforament tot i els considerables avenços en la construcció de la tercera graderia, on s'ubicaran més 40.000 espectadors, fins a arribar a la capacitat de 105.000.
Els líders espanyols busquen padrins a fora: qui va amb qui?
En una època en què la política internacional està en primer pla, els líders espanyols es busquen padrins a fora per enfortir-se a escala interna i intentar guanyar la partida electoral. El president espanyol, Pedro Sánchez, és qui té l'estratègia més descarada en aquest sentit, a l'erigir-se en un dels líders de l'esquerra mundial aquest cap de setmana a Barcelona, però també la resta d'espais polítics van més enllà de les fronteres per buscar referents. Aquests dies el PP i Vox n'han fet una demostració amb la recepció de María Corina Machado –que utilitzen per carregar contra el govern espanyol– i fa pocs dies era la derrota de Viktor Orbán a Hongria la que marcava la política espanyola.