22/05/1792 
Noticias
La diputada gallega que va provocar el caos amb el gas pebre (i que ve molt a Catalunya)
L'esprai de gas pebre que la diputada del PP Ana Belén Vázquez (Bande, 1975) va ensenyar dimecres al Congrés per solidaritzar-se amb Ceuta va desencadenar el caos. Va ser després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, l'expulsés de l'hemicicle i que un empleat del partit buidés l'esprai al lavabo. En total, una dotzena de persones van rebre assistència mèdica, es van tancar tres plantes de la cambra baixa i una treballadora va agafar la baixa. Però qui és Vázquez?
OpenAI admet que els seus models van intentar accedir sense permís a webs del govern dels Estats Units
Agents d'intel·ligència artificial desenvolupats per OpenAI van intentar accedir sense autorització a pàgines web d'agències del Govern dels Estats Units i d'una universitat, segons una investigació publicada aquest divendres per The New York Times. Els models d'intel·ligència artificial ho van fer sense haver rebut instruccions explícites per això, segons l'empresa.
"El pitjor d'alguns matrimonis no és que es trenquin, sinó que estan condemnats a sobreviure"
Encara que El sud (Les Hores/Anagrama) sigui la primera novel·la de Tash Aw (Taipei, 1971) que podem llegir en català, l'obra d'aquest autor nascut a Taiwan, crescut a Malàisia i emigrat al Regne Unit ha tingut un recorregut internacional remarcable des de fa dues dècades. Amb el seu debut, The Harmony Silk Factory (Harper, 2005; en castellà a Salamandra, amb el títol de La fábrica de sedas), ja va ser finalista al Booker, mèrit que ha repetit en dues ocasions més: amb Five star billionaire (Fourth State, 2013) i també amb El sud. Traduït a més d'una vintena de llengües (en català per Míriam Cano), Tash Aw indaga a les seves novel·les en el dia a dia de la classe treballadora malàisia. El sud narra, amb una precisió i subtilesa remarcables, el despertar sexual d'un noi de 16 anys en paral·lel a la crisi matrimonial dels pares i a la relació amb les seves germanes.
Tres de cada quatres escoles públiques no tenen el pla de lectura que serà obligatori el curs vinent
Saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir. Aquestes són les tres potes en què, segons el departament d'Educació, s'ha de basar el Pla de lectura de centre (PLEC). O, cosa que és el mateix, el pla que marca la línia didàctica i organitzativa que ha de seguir una escola o institut per tal de garantir que els alumnes acabin sent uns bons lectors. A hores d'ara, aquest document organitzatiu és només una recomanació i només uns 700 dels poc més de 2.500 centres educatius públics tenen un pla de lectura que compleix els requisits que marca la Generalitat. Ara bé, dintre de les mesures per reforçar l'aprenentatge que ha anunciat la consellera Esther Niubó aquesta setmana hi ha, precisament, que el PLEC sigui obligatori. Això implica que, de cara al curs vinent, més de 1.800 escoles i instituts públics hauran de crear des de zero el seu pla de lectura o bé modificar-lo per complir aquesta directriu.
Història dels Balcells, la família que va crear la marca de llet ATO
A mitjans dels anys vuitanta era difícil passar un dia a Catalunya sense topar-se, almenys un cop, amb el logotip d’ATO. Els seus envasos de llet omplien les lleixes dels supermercats i un milió de llars les acumulava al rebost de casa. Els espectadors de la cursa Jean Bouin, de la Volta o de les 24 hores de Motociclisme a Montjuïc també es topaven amb lones publicitàries. La companyia era la líder catalana del sector: recollia llet de 3.700 ramaders i, a la planta embotelladora, hi treballaven unes 480 persones.