25/07/1790 
Noticias
Roc Casagran: "M'agradaven els profes que parlaven de l'actualitat i deixaven caure reflexions"
L'escriptor i professor de secundària Roc Casagran no té gaires records de l'escola primària. Ho resumiria en uns anys que s'ho va passar prou bé, jugava i gaudia amb els amics, “que és del que es tractava”, apunta, i anava aprenent dels mestres: “Amb prou feines recordo activitats concretes, excepte els exercicis de càlcul mental, que m'agradaven molt. Allà l'important era la velocitat, ens posaven 10 problemes de càlcul mental i havies de respondre ràpidament”. El sorprèn tenir present justament això, tenint en compte que després s’ha decantat cap a les lletres. “Ja saps que els adults tendim a parcel·lar els aprenentatges, però a mi m'agrada i m'agradava llegir i escriure i també el càlcul; no és incompatible”, assegura. Fins a primer de primària va estar escolaritzat a l'Escola Nostra Llar de Sabadell. Els pares sí que li han parlat diverses vegades de les mestres que va tenir, unes professionals meravelloses amb les quals va iniciar-se en el procés de la lectoescriptura. “
Una família a Ouagadougou: “Els meus viatges són tornar a casa”
La Maria (40 anys) quasi no recorda els anys que fa que viu a Burkina Faso, un país de l’Àfrica Occidental. “Uns 15 o 16, ja no ho sé”, em diu, ara, des de la casa on viu a la capital, Ouagadougou. L’Axel, el seu fill gran, està inquiet perquè vol jugar, i el petit, el Jordi, que no arriba a l’any, ha fet aquests dies els seus primers passos. A casa també hi viu el seu marit, el Thierry, i tenen un gos. La família, però, com quasi totes les famílies africanes, és extensa i dins dels quatre murs de la casa sempre hi ha algú de visita. Un cosí, un germà, una neboda o una cunyada. “Et pots despertar un dia i tenir gent dormint al menjador, és una cosa molt habitual", em diu la Maria.
"Abans es tenien fills mentre es feien mil coses més i ara són projectes que estan a la mateixa llista que fer un doctorat o un viatge a la Índia"
Entre els milers de llibres i manuals de criança que copen actualment les llibreries, topem amb el breu assaig En la era de los niños cosa: Ensayos contra la crianza como emprendimiento, de Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977), on el filòsof, escriptor i professor universitari i d'institut fa una dissecció de la criança actual i com s'ha professionalitzat fins al punt que els fills s'han convertit en un objecte a millorar. El llibre és un recull d'assaigs curts que va escriure temps enrere mentre criava les seves filles, que ara tenen 13 i 19 anys, readaptats amb un fil conductor: el concepte dels nens cosa.
Assalten i calen foc al campament dels migrants de Ceuta
La pitjor crisi migratòria dels últims anys està portant Ceuta al límit. Aquest dijous, centenars de persones —per ara es desconeix si tots són ceutins— han bloquejat durant més de dues hores l'accés d'un camió de la Creu Roja a la platja del Trampolín, on l'organització distribueix aliments als immigrants que encara hi romanen des de l'entrada del passat 30 de juliol. Després els manifestants, molts d'ells carregant banderes d'Espanya, pals i pedres, han trencat el cordó policial de la platja de Benítez, han assaltat el campament on dormen aquestes persones des de fa gairebé un mes i han calat foc a dos para-sols de palla que s'havien convertit en unes barraques improvisades pels migrants per refugiar-se del ras.
“Soc una arquitecta sense títol i una il·lustradora sense formació, però em dedico a les dues coses"
Anouk Hoffman-Morin (Berlín, 1996) es descriu a si mateixa així entre riures. “Soc una arquitecta sense títol i una il·lustradora sense formació, però em dedico a les dues coses", explica. Hoffman-Morin ha cursat el grau d'Arquitectura a la Universitat de Montreal i el de Filosofia a la Universitat de Québec. I, tot i que no té el títol habilitant d'arquitecta o una formació en el món de l'art, això no l'ha aturat de fer un còmic sobre arquitectura.