24/07/1739 
Noticias
Tatxo Benet (Femcat) carrega contra el "tracte fiscal vergonyós" que rep Catalunya
El president de l'associació empresarial Femcat, Tatxo Benet, ha posat el finançament català al centre de la diana del sector privat. En una intervenció en el Fòrum Femcat, la primera d'ençà del seu nomenament, Benet ha titllat de "vergonyós i intolerable" el "tracte fiscal" que rep Catalunya per part de l'estat espanyol. A parer del que fora president i conseller delegat de Mediapro, els empresaris del país tenen "el dret i el deure" d'assenyalar aquest greuge "cada cop que parlem del desenvolupament del nostre país". La jornada patronal se celebra aquest dimarts al Palau de la Música Catalana.
Una vaga fonamentada amb biaix electoral
L’entrevista d’ahir a la nit a La revuelta de TVE li va sortir molt millor a Abascal que a Broncano. El líder de Vox va escoltar, va callar, no va interrompre i va respondre quan li tocava. I va respondre amb un to raonablement responsable. Broncano, en canvi, va fer intervencions llarguíssimes amb aclariments que ningú no li estava demanant i que sonaven a excusa, i ni va aconseguir fer un programa divertit (estem parlant d’un programa d’entreteniment) ni saber va fer una entrevista punyent. Per dir-ho en termes esportius, va guanyar Abascal. I guanyarà algun vot, gràcies a aquesta entrevista, perquè la va veure molta gent: va ser l’emissió més vista de la història del programa en nombre d’espectadors, vora cinc milions de persones, 428.000 espectadors més que la de Pedro Sánchez.
Eduard Farelo protagonitza l'espot de la vaga general de l'11 de novembre
L'actor Eduard Farelo és el protagonista de l'espot de la vaga general de l'11 de novembre, que el Sindicat de Llogateres ha fet públic 24 hores després que donés a conèixer la cançó Estimada Valentina, composta explícitament per a la protesta. Segons el sindicat, el tema acumula més d'un milió i mig de visualitzacions a les plataformes digitals.
Un viatge líric pels misteris de la infància
L’argentina és una de les cinematografies més resilients de tot el món. Mil vegades les circumstàncies li han sigut adverses –la més recent, quan Milei i la seva motoserra van arribar al poder–, i mil vegades ha demostrat la seva capacitat de generar obres notables i lliures. El darrer exemple el tenim a El tren fluvial, una pel·lícula que emana de sengles desitjos, íntimament relacionats, dels seus directors, Lorenzo Ferro i Lucas A. Vignale: d’una banda, deambular per les sensacions que deixa la infància; de l’altra, treballar amb un nen que pogués encarnar la soledat, el desconcert i la meravella d’aquesta fase vital. Són, de fet, els ulls del seu protagonista, Milo Barría, alhora immensos i impenetrables, els que s’encarreguen de guiar-nos per una aventura que es deslliga del realisme a mesura que l’infant s’allunya de la llar familiar i s’acosta a Buenos Aires, ciutat que significa l’obertura al misteri, el risc i la possibilitat de descobrir-se com algú diferent.- L'espot de la vaga del Sindicat de Llogateres