25/02/1717 
Noticias
Exposició permanent (2)
.
La barra del Solomillo: bons embotits, carns i amanides de tomàquets de veritat per als migdies i per a totes les tardes
La barra del Solomillo vol ser un espai informal: pots seure en una barra alta o en una taula alta, noble, gran, que es comparteix amb altres comensals. Tant l’un com l’altre són còmodes i confortables, i a la taula, les opcions són senzilles, però és aquella senzillesa que molts volem: amanida de tomàquet, amb gust de veritat, una taula de pernil ibèric, Joselito, amb pa de vidre sucat amb tomàquet amb destresa, i si us hi animeu una hamburguesa de vedella, que en trobareu amb diferents combinacions: jo la vaig triar amb ruca, i, és clar, ve combinada amb un bol de patates fregides, que no és ni molt gran ni petit, suficient.
Trump recorda el caràcter messiànic dels EUA des del Mont Rushmore
Sota l'ombra dels rostres de George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt, i Abraham Lincoln, Donald Trump ha recordat "l'excepcionalitat" dels Estats Units com un projecte tocat per "deu"." "Els nord-americans no es van doblegar davant d'un rei o d'un govern, sinó que es van agenollar només davant de déu totpoderós", ha afirmat el president estatunidenc als peus del Mount Rushmore en la vigília del 4 de juliol, quan el país compleix 250 anys.
Isaac Bashevis Singer, tan antic i tan modern
Les intel·ligències literàries més riques (i més entretingudes d’observar) solen ser les més tentaculars, és a dir, les que toquen molts temes, usen una paleta d’interessos i de recursos àmplia i variada, i s’alimenten d’influències prou diverses. Les intel·ligències literàries tentaculars, naturalment, només poden demostrar que ho són si van acompanyades d’un talent literari igualment tentacular. Millor dit: versàtil. Trobaríem excepcions, però diria que en general només els autors que escriuen bé, amb expressivitat, precisió i profunditat, en tota mena de gèneres i de formats poden pensar i explorar bé, amb perspicàcia, rigor i originalitat, tota mena de temes.
Només vol roba de marca. S’hi pot fer res?
A gairebé totes les famílies arriba un dia que el fill o filla demana roba de marca. Pot començar primer per només un jersei que porti ben gros un nom concret. Després uns pantalons en què es vegi l’etiqueta. També pot ser que rebutgi peces –i eviti posar-se-les– que no són de les marques que li agraden. I pot acabar per ser tota una senyora exigència. Hi ha un moment del trànsit a l’edat adulta que la roba –com altres béns de consum– pren un valor lligat a tot un seguit de noms i logotips que cada cop nens i nenes reconeixen de més petits.