09/05/1711 
Noticias
Kevin Bacon: “Tinc les mateixes ganes i passió que als 18 anys”
Hi ha parelles de Hollywood que intenten no barrejar l’amor i la feina per protegir la relació, però no és el cas de Kevin Bacon (Filadèlfia, 1958) i Kira Sedgwick (Nova York, 1965), casats des del 1988: han compartit pantalla en nombroses ocasions i fins i tot s’han dirigit l’un a l’altre en pel·lícules i sèries. A Family movie, que s'ha presentat aquest dissabte a Sitges, l’actor de Mystic river i l’actriu de The closer van més enllà i fan del cinema un assumpte de família: la pel·lícula està dirigida per Bacon, produïda per Sedgwick i protagonitzada per ells dos i els seus fills, Sosie i Travis. Per descomptat, l’han filmat a la casa familiar.
Pren-t'ho amb calma, Raphinha: Els apunts en calent del Barça-Getafe
El Barça ha tornat en forma de la macroaturada de seleccions i ha passat per sobre d'un Getafe que amb prou feines ha passat del mig del camp (3-0). L'equip segueix endollat, amb vocació ofensiva i és capaç de guanyar encara que faci rotacions o que tingui jugadors importants lesionats. A continuació, uns apunts en calent.
Pedro Sánchez, el gran prestidigitador
Pedro Sánchez Castejón (Madrid, 1972) és, parafrasejant Winston Churchill, "un enigma, envoltat d'un misteri dins d'un jeroglífic". ¿És el monstre cínic, fred i sense escrúpols que dibuixa la dreta? ¿O és el líder empàtic i compassiu amb la gent que ho passa més malament que defensa l'esquerra? ¿És un aspirant a dictador o, al contrari, el darrer mur que queda dempeus contra l'extrema dreta mundial? L'únic cert és que entre el Pedro Sánchez actual i el que va irrompre en política l'any 2014 hi ha un abisme. I és aquesta evolució, plagada de girs dramàtics, canvis d'opinió i una innegable capacitat de superar adversitats i adaptar la realitat a les seves necessitats, el que ha desembocat en allò que coneixem avui com a sanchisme. Aquesta és la història del gran prestidigitador de la història política espanyola recent.
James Bond i el sanchisme
La política espanyola té etapes d’una bullanga inigualable. Aquests dies l’acceleració ha arribat a un grau d’excitació que fa témer per la salut coronària de governs, polítics, propagandistes i ciutadans creients en general. Intentant comprendre el món que ens envolta en plena acceleració i un cop hem exhaurit les cites al cínic de Maquiavel, el benaventurat de Rousseau, el provocador de Nietzsche i la valenta d’Arendt, ja només ens queda lliurar-nos a la saviesa de James Bond. La política respon avui al “shaken, not stirred” (agitat, no remogut) d’un enèsim Martini que sabem que no pot acabar bé.
La setmana acabarà amb més núvols i un ambient menys fresc
Aquesta matinada la temperatura no ha baixat tant com divendres, amb mínimes de 0 a 2 ºC en punts de l'interior, després dels valors sota zero de la matinada anterior. Les màximes també han pujat arreu i el migdia ha estat menys fresc, una situació que es repetirà també de cara a diumenge, quan continuarà pujant una mica la temperatura. La setmana vinent també començarà amb una dinàmica idèntica i sense cap canvi de temps destacable a la vista.