13/05/1689 
Noticias
De la pobresa digna de Dorothea Lange a la poètica de la banalitat de Txema Salvans
"La vaig veure i em vaig apropar a la mare famolenca i desesperada, com si m’hi atragués un imant. No recordo com li vaig explicar la meva presència o la meva càmera, però sí que recordo que no em va fer cap pregunta". La fotògrafa Dorothea Lange va recordar amb aquestes paraules com va fer la seva fotografia més famosa i una de les més icòniques del segle XX; Mare migrant, el retrat de Florence Owens Thompson i tres dels seus set fills. Com es pot veure en l'exposició que li dedica la XIV Biennal de Fotografia Xavier Miserachs a l'Espai Cultural Bòbila de Palafrugell a partir d'aquest diumenge i fins al 18 d'octubre, aquesta fotografia és la culminació de com Lange es va anar acostant progressivament a aquesta dona, que malvivia en un camp de Nipomo (Califòrnia), mentre el seu home i un dels seus fills havien anat a la ciutat perquè els reparessin el radiador del cotxe i poguessin continuar el camí. "Hi ha hagut moltes dones fotògrafes, però malauradament són molt més desconegudes que els h
La policia entra a casa de l'actriu Linda Blair (i els seus més de cent gossos)
Linda Blair té dotzenes de títols en la seva filmografia, però sempre serà la noia de L'exorcista. I, en segona instància, la senyora dels gossos. En els últims anys, ha estat una activista destacada pels drets dels animals, però el seu bon cor per les bestioles li va procurar aquesta setmana un disgust: la policia de Los Angeles va irrompre a casa seva, on viu amb un centenar llarg de gossos d'acollida, perquè volien inspeccionar les condicions en què vivien els animals. La finca de Blair funciona com a centre d'acollida a l'espera de trobar-los una nova llar, però la policia havia detectat que els permisos per funcionar amb aquest règim van expirar el 2023.
Lliçons de la "invasió" de Ceuta
Aquest ha sigut –o potser hauríem de dir que encara està sent– un final de curs de drama i bogeria. Els incendis en diverses províncies i els fets de Ceuta fan esgarrifar. Ens estàvem acostumant a veure les imatges quotidianes de centenars de persones acollides en poliesportius mentre esperaven angoixades notícies sobre el foc i sobre casa seva i les seves pertinences, quan ens han assaltat imatges encara més dures, com les de les desenes de milers d'immigrants –sobretot joves, molt joves– passant del Marroc a Ceuta, en el que el mateix president del govern, Pedro Sánchez, ha qualificat de "violació de la integritat territorial d'Espanya". Una situació d'emergència, sens dubte, que ha provocat reaccions de tota mena. I és aquí on encaixa la idea de la bogeria, per la capacitat que aquesta situació i aquestes imatges tenen de disparar els comentaris i les iniciatives més bàrbares i inacceptables.
Cares noves al Barça per competir amb Cata Coll
Cata Coll és la guardiana de la porteria del Barça femení. Després d'un any cedida al Sevilla, la futbolista balear va saber esperar el seu moment fins a convertir-se en la titular indiscutible –al Barça i a la selecció espanyola–. El treball, la constància i la paciència van donar els fruits a Cata Coll, considerada una de les millors porteres de l'actualitat. Aquesta, però, és una zona molt delicada al futbol i el club blaugrana ha treballat durant l'estiu per reforçar la posició.
Periodisme i immigració, els problemes d’un diàleg
El lector Albert Martín Ballesta em tramet un correu que suscita el tema del tractament periodístic de la immigració, delicat en essència i encara més quan se la relaciona amb la delinqüència i en uns moments de tensió gravíssima a Ceuta i Melilla. Reprodueixo la part que va al moll de l’os de la qüestió i li agraeixo una proposta tan enraonada de reflexió.