06/07/1613 
Noticias
Mastretta, Clooney i Pompeu Fabra
Fa molts anys, gairebé trenta, vaig llegir la novel·la Mal de amores, de l’escriptora mexicana Ángeles Mastretta (Puebla de Zaragoza, 1949) i em vaig enamorar d’aquesta autora –un amor ja de per vida– i d’aquella història d’amor apassionada ambientada a Puebla durant la revolució mexicana de començament de segle XIX, la d’Emiliano Zapata i Pancho Villa. L’amor indefugible de la jove Emilia Sauri per un amic d’infantesa, el rebel i insubornable Daniel Cuenca, ha arribat ara a la plataforma Netflix, en una sèrie titulada també Mal de amores. L’ha dirigida Catalina Aguilar Mastretta, filla de l’autora, i des del meu punt de vista això fa que l’adaptació –amb la inevitable pèrdua de gruix que gairebé sempre hi ha entre el llibre i l’audiovisual– traspuï un gran afecte i respecte per l’obra original. Si voleu mirar la sèrie no us diré pas que no; però si voleu acceptar una recomanació, llegiu la novel·la de Mastretta, una de les grans veus mexicanes, que sempre posa al
"La prioritat a les llistes d'espera no es pot canviar sense una raó mèdica"
Canviar la prioritat amb què s'havia d'operar una seixantena de pacients, sense informar-los ni a ells ni als metges que havien determinat els terminis màxims per entrar a quiròfan, amb l'objectiu de maquillar les llistes d'espera. Això és el que, presumptament, ha passat a l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Davant d'aquests fets, la ministra de Sanitat, Mónica García, va demanar a la Comunitat de Madrid que aclareixi "l'aparent alteració de les dades de llistes d'espera" i va exigir garanties en el control i la veracitat dels registres. La notícia ha fet saltar les alarmes: ¿Hi pot haver més centres que modifiquin el nombre de persones pendents d'una intervenció, tenint en compte que des de fa anys són un dels grans reptes del sistema sanitari? Pot passar a Catalunya?
La setmana de Pedro Sánchez a Nova York: presentar la seva recepta per a la IA i girar el guió de Ceuta
Des del 30 de juliol, tot el que envolta la política espanyola passa pel prisma de la crisi a Ceuta. L'atzucac social i humanitari s’ha convertit en una batalla política de primer ordre entre el govern, pilotat pel PSOE, i el PP, que lidera l’executiu ceutí amb Juan Jesús Vivas. Per això, el viatge de Pedro Sánchez a la 81a edició de l'Assemblea General de les Nacions Unides a partir d’aquest dilluns a Nova York li va com anell al dit a la Moncloa per obrir el focus i introduir també altres qüestions al debat polític. Tot i que fonts de l'executiu remarquen que Ceuta entrarà en els discursos –la seva intenció és defensar la seva gestió i la regularització–, Sánchez vol convertir Nova York en un aparador del seu model per regular la IA en la seva lluita discursiva contra els tecnooligarques i en una defensa del multilateralisme i la seva recepta econòmica enfront de l'auge de la ultradreta.
Quins són els principals entrebancs perquè el català sigui oficial a Europa?
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, té la resposta clara. Un dels "obstacles més grans" per fer que el català, l'euskera i el gallec siguin oficials a la Unió Europea és el seu homòleg italià, Antonio Tajani. O, dit d'una altra manera, la pressió que el PP espanyol exerceix sobre els seus socis. Així ho assegurava en una intervenció aquest dimecres al ple del Congrés, en què va acusar la formació d'Alberto Núñez Feijóo d'influenciar el Partit Popular Europeu per "frenar" aquesta iniciativa. "El senyor d’Itàlia que convideu als vostres congressos i amb qui sempre s’abraça Feijóo és un dels màxims obstacles perquè aquestes llengües no siguin encara oficials –va assegurar–. Li heu retret que faci això? Jo sí".
Les herències d'habitatges s'estabilitzen en nivells de rècord pel relleu generacional
Rebre l'habitatge en herència, especialment de pares a fills, ja no és una anècdota o un fenomen conjuntural, sinó estructural, relacionat amb el relleu generacional en una societat on creixen els jubilats i la gent de la tercera edat que són propietaris d'immobles i perd pes una joventut que no guanya prou per poder tenir casa pròpia. Fins al juny, aquesta mena de transmissions ha continuat en nivells elevats, encara que amb més força en el conjunt de l'Estat que a Catalunya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).