12/01/1591 
Noticias
Sánchez tira endavant els decrets d'habitatge: com queden ara els desnonaments i els lloguers?
"En aquesta legislatura hem hagut de treballar amb un Congrés amb molta baralla. On s'ha confós pactar amb trair i bloquejar amb convèncer". Així ha definit el president espanyol, Pedro Sánchez, la seva experiència al Parlament en una mostra de com ha patit per aprovar propostes legislatives, ja que principalment Junts i, en grau més baix, Podem han sigut la seva pedra a la sabata. Els decrets llei d'habitatge en són l'últim exemple. Tanmateix, la convocatòria d'eleccions i la dissolució de les Corts concedeixen a Pedro Sánchez una segona oportunitat per aprovar qüestions que fins ara li han sigut impossibles. Ho podrà fer via decrets llei (que no poden regular, per exemple, drets fonamentals i s'han de fer només per qüestions d'urgència). Per quin motiu? Perquè entra en funcionament la diputació permanent. Es tracta d'un òrgan parlamentari, una mena de mini-Parlament, que opera quan es convoquen comicis o hi ha períodes de vacances. Està format actualment per 69 diputats en una representaci
"Ningú donava un duro per elles": la xarxa de dones que va desafiar el franquisme
"El suspens pot ser sinònim d’esperança", reflexiona l’escriptora basca Katixa Agirre (Vitòria, 1981). El lector que s'endinsa en les pàgines de la seva nova novel·la, Servei Interior (La Segona Perifèria/Tusquets), traduïda de l’euskera al català per Pau Joan Hernández, sap perfectament que la història no acaba bé, però les quatre protagonistes confien fins a l'últim moment en un bon final. Elles són Bittori Etxeberria, Delia Lauroba, Itziar Mujika i Tere Verdes, que ho van arriscar tot per ajudar els companys empresonats, donar suport al Govern Basc a l’exili i plantar cara al franquisme. Juntament amb altres agents, van teixir una de les estructures d’espionatge i evasió més eficaces del nord de la península Ibèrica: la xarxa Àlaba. Ho van fer en un context de terror, perquè a mitjan any 1937, el País Basc havia estat massacrat des de l'aire, els colpistes l'havien ocupat i el govern del lehendakari José Antonio Aguirre havia marxat a l'exili.
Mónica García s'obre a liderar el nou Front Ampli: “Estic disposada al que sigui necessari”
Amb la consumació de la convocatòria de les eleccions generals el 29 de novembre, els partits del vell Sumar –acabat de rebatejar i reconfigurar com a Front Ampli– han d'elegir el candidat a contrarellotge. Comuns, Esquerra Unida, Més Madrid i Moviment Sumar fa mesos que estan treballant per ordir la nova coalició que s'ha de presentar als comicis, però encara els falta una peça clau: el cap de llista. Les travesses treuen foc des de fa dies i ara fonts coneixedores asseguren entre bambolines que la fumata blanca serà “sens dubte” aquesta setmana.
El Festival Clàssics viatja al cor de la mentida
¿Podrem veure l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el diputat Gabriel Rufián o l’exalcaldessa Ada Colau passant la nit en una casa de nou metres quadrats equipada amb cuineta i microones però sense lavabo ni aigua corrent? Aquest ha estat el sorprenent anunci d'una exposició, "patrocinada per Ikea", a La Capella de Barcelona, on, segons el fotògraf i artista Joan Fontcuberta, es convidaria figures públiques, fins i tot Maricarmen Abascal, a pernoctar-hi. Però no ho veureu pas, perquè tot és mentida. Aquest dilluns, durant la roda de premsa de presentació de la vuitena edició del Festival Clàssics –dedicat aquest any a la mentida—, Fontcuberta, padrí conceptual de la cita, ha jugat a tendir paranys als perioditzats, des del primer minut per demostrar la fragilitat de la veritat. La mentida tenia sentit, doncs, dins del marc teòric del festival.
Com funciona la màquina de mort de l’exèrcit israelià
Dirigida pels periodistes i cineastes israelians Yuval Abraham i Rachel Szor –que van participar en la realització de l’oscaritzada No other land–, Naza dissecciona la màquina de mort desplegada per l’exèrcit israelià per perpetrar el genocidi de Gaza. Els protagonistes del documental són 24 soldats que ofereixen testimonis directes d’una campanya bèl·lica executada a distància mitjançant sistemes d’intel·ligència artificial. Una crònica de l’horror que sorprèn per la fredor dels cronistes, que semblen aliens al drama humà contingut en les seves paraules. Si en la poètica L’ofici de les armes Ermanno Olmi va il·lustrar les implicacions de l’aparició de les armes de foc a inicis del segle XVI, Naza estudia amb un rigor clínic el nou paradigma marcial en què els éssers humans són reduïts a factors numèrics o píxels esborrables en una pantalla digital.