25/11/1574 
Noticias
Els Mossos, "sorpresos": "No és una manifestació com les que estem acostumats"
Les fonts policials consultades ahir a la nit per l'ARA ja ho apuntaven i, aquest matí, la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà, ho ha admès obertament. El cos policial està "sorprès" pel caire que va agafar la protesta juvenil d'aquest dissabte a la nit a Barcelona, que va acabar com una batalla campal al centre de la ciutat. "És bastant inexplicable, no és una manifestació com les que estem acostumats a protegir", ha argumentat la comissària, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Un llibre rodó per quan les esperances fluctuen
A Frankenstein, l’escriptora Mary Shelley va escriure: “El meu valor i la meva resolució són ferms; les meves esperances, però, fluctuen”. Qualsevol persona amb aspiracions polítiques podria estar d’acord amb aquesta frase; els catalans, sens dubte, ens hi sumaríem ràpidament. Però no la recupero perquè l’hagi sentit dir a cap veí de, posem-hi, Tona, Vilafranca o l’Ampolla, sinó perquè l’he trobat en una novel·la boníssima que parla d’unes terres ben llunyanes de les nostres, i amb una situació contextual ben diferent. Estic parlant de La Xina soc jo, un llibre de Xialou Guo que publica Angle Editorial en col·laboració amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) dins de la col·lecció Clàssics de la Pau i la No-violència.
Fontaines D.C. encén Barcelona
Una hora abans del concert, el cel de Barcelona es transformava del rosat de Romance (2024) a un Dopamine Chamber (2026) tornassolat. Fontaines D.C. arribaven a la ciutat deu dies després de l'estrena del disc, que explora un so més electrònic, però manté els temes de justícia social. Aquella mateixa tarda, un esclat d’aldarulls a Barcelona havia forçat canvis en el tren i el metro, i els seguidors de la banda es van veure forçats a pujar i baixar els turons que envolten el Sant Jordi Club entre corredisses, esquivant les desenes de fans que s’havien quedat sense entrada i un grapat de joves desconcertats que acampaven pel concert de Niall Horan.
"Vaig marxar per fidelitat al president Puigdemont i l'he mantingut fins al final"
Lluís Puig (Terrassa, 1959) s’ha passat nou anys a l’exili per haver format part del Govern de l’1-O com a conseller de Cultura. Aquesta setmana ha tornat a casa.
"El 2014 ens vam equivocar: no vam saber interpretar les intencions de Putin"
Fa uns mesos que Roberta Pinotti (Gènova, 1961) va assumir la presidència del Teatre Nacional de Gènova, fundat el 1951, en un moment en què Itàlia, com mig Europa, intentava reconstruir la seva vida cultural després de la Segona Guerra Mundial. El càrrec podria sobtar si es té en compte l'etapa més recent de la seva dilatada trajectòria política: va ser ministra de Defensa italiana del 2014 al 2018, la primera dona a ocupar aquesta cartera. El decorat ha canviat abruptament en l'última dècada i l’Europa d’avui, marcada per la guerra i la ruptura amb els Estats Units, s’assembla poc a l’Europa innocent de quan Pinotti era ministra. També es pot plantejar d’una altra manera: l’Europa d’avui és causa d’aquella innocència? Pinotti és a Barcelona convidada per l’ARA per participar en l’Enfoquem, el fòrum que tindrà lloc aquest dilluns al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.