Noticias
- Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic
El PSG va saltar a l’Emirates impregnat del caràcter de Luis Enrique, amb ambició i amb fúria, tot personalitat. I Ousmane Dembélé exemplifica part de la transformació de l’equip francès en aquesta primera temporada sense Mbappé. En un matiner gol, l’exjugador del Barça va evidenciar com de bé que li ha sortit a l’asturià l’experiment de col·locar-lo en el centre. Un gol que acosta l’equip parisenc a la final de la Champions i deixa trontollós l’Arsenal de Mikel Arteta (0-1).Seguir leyendo.... - ¿S’ho imaginen?
"Falten només dos minuts per finalitzar el temps afegit. La pròrroga va agonitzant i ens dirigirem, si no passa res inesperat, cap a una tanda de penals no apta per a cardíacs. El Barça mira de progressar per banda, Modric talla la pilota a la zona dreta de la seva defensa, prospera cap a la seva esquerra i, en una maniobra arriscada, intenta la passada cap a la posició de Brahim, lliure de marca; la pilota va lenta. Li falta tensió a aquesta passda! Kounde, ambiciós, continua creient i, abandonant el seu carril, intercepta la pilota; Bellingham, esgotat, ha desatès la seva vigilància. Kounde prospera, arma la cama, xutarà i... Apagada! La Cartuja queda a les fosques i el francès, sense la visió de la pilota... s’atura. De Burgos Bengoetxea xiula i interromp el partit. No es veu absolutament res i estaríem del tot en penombra si no fos per la il·luminació d’emergència dels passadissos d’entrada i sortida de les grades! No recordo un moment més rocambolesc, narrant la final d’un campionat - Final guanyada, final per jugar
L’equip més golejador d’Europa (3 gols per partit) davant del menys golejat (0,4 per partit). Un Barça jove (25 anys de mitjana tindrà el seu onze titular) contra un Inter veterà (30,3). Un semifinalista en ratxa que vola (una derrota en 28 partits i la Copa del Rei conquerida dissabte) davant d’un semifinalista barrat amb quatre partits sense guanyar, sense lideratge a Itàlia i eliminat en la Copa pel Milan. Més contrastos no pot contenir el duel que entre avui i dimarts que ve, entre Montjuïc i San Siro, enviarà el primer passatger cap a Múnic.Seguir leyendo.... - Lamine Yamal: "La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps"
Amb Lamine Yamal el temps vola. No té ni 18 anys els fa el 13 de juliol i complirà avui el seu partit 100 amb el Barça, xifra inabastable per a qualsevol. Inclòs Leo Messi. "No em comparo amb ningú i encara menys amb ell. Això ho deixo a vosaltres, aquesta comparativa no té sentit. No he parlat amb ell. L’admiro perquè és el millor jugador de la història, però continuo el meu camí", va dir ahir en la seva estrena a la sala de premsa de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Es va mostrar serè i tranquil, sense donar símptomes de sentir-se impressionat per l’escenari, una semifinal europea amb el Barça, una cosa que mai ha viscut, però deixant clar que no sent gens de vertigen. "La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps", va confessar Yamal.Seguir leyendo.... - De la normalitat
L’apagada de dilluns no es va viure de la mateixa manera ni amb la mateixa afectació. Hi ha qui amb prou feines va notar el tall de llum durant algunes hores i qui va viure un calvari enorme. Hi ha qui viu en municipis petits i qui viu a les ciutats més grans. Hi ha qui es mou sempre en transport privat i qui ni tan sols en té cap. Hi ha qui té feines indispensables i qui ahir es va saber prescindible. Hi ha negocis que van haver i van poder tancar i d’altres que no podien ni abaixar la persiana. El que tots vam tenir, en més o menys grau, és aquesta sensació de vulnerabilitat al no saber què passava, quin era l’abast o quan es recuperaria l’anomenada normalitat.Seguir leyendo....