Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Novetat en el BOE: noves malalties per les quals pots demanar la jubilació anticipada
El Consell de Ministres acaba d’aprovar la flexibilització de les condicions per les quals alguns treballadors podran optar a una jubilació anticipada, una mesura que busca facilitar que persones amb certes discapacitats deixin de treballar. Quan aquesta modificació quedi registrada en el BOE estarà plenament vigent i serà llavors quan els empleats que tinguin alguna de les característiques següents podrien sol·licitar el retir abans de temps amb dret a pensió:Seguir leyendo.... - De sobte, facilíssim
De sobte, hi ha moltíssimes coses a fer, la vida és breu, i desitges fer les que puguis, és clar que sí. Però no en saps. Com sabràs fer-ho tot! No ets tan geni. Tot i així, continues volent-ho. És temps d’experiències. Per això sembla haver-hi instruccions per a qualsevol cosa: perquè els que no saben no hagin de renunciar a fer el que sigui, i que el difícil es torni, de sobte, facilíssim. L’eterna batalla del "vull i no puc" ha deixat com a inapel·lable vencedor el primer. Gairebé tot està a l’abast de la mà.Seguir leyendo.... - No és paísper a vells
D’acord, Biden probablement no estigui capacitat per presidir un mastodont com els Estats Units d’Amèrica i el partit demòcrata hauria de córrer a buscar un substitut. Però, abans que els titubejos de Biden es transformin en matèria únicament política, val la pena tornar al moment exacte en què un home de 81 anys es queda sense paraules davant la mirada despietada de tot el planeta. Si només pensem en la persona i no en el president, és inevitable commoure’s davant els seus quequejos i la veu que no aconsegueix sortir, sotjat pel monstre de Trump. ¿Qui no té un pare, un avi, un ésser estimat a qui de vegades no li surten les paraules? Hi ha una cosa inquietant, per no dir repugnant, en la manera com tots hem corregut a destacar la senilitat de Biden com si fos el pitjor dels defectes, com si ens preocupessin més els titubejos d’una persona gran que les mentides del psicòpata que té al costat. En el fons d’aquest debat, hi ha una terrible evidència, i és que preferim la fortalesa d’un - Mal de molts, consol de tontos
Des del primer moment va quedar clar que la desinflació i els indults eren un pas necessari i valent per normalitzar la convulsa política catalana. I, per tant, l’espanyola. I a Catalunya, va baixar la crispació. Però també des del seu inici es va saber que la llei d’amnistia a canvi de la investidura de Sánchez era una operació d’alt risc. L’amnistia no podia ser "fer de la necessitat virtut" com va reconèixer el mateix president. Hauria exigit un intent de buscar un consens que la fes acceptable per a la majoria de la societat i per al PP, el primer partit parlamentari. Així, el Tribunal Suprem, que va condemnar, amb penes i treballs, d’inhabilitació i presó els dirigents del procés, l’hauria acabat digerint. Com els indults.Seguir leyendo.... - Més que una victòria de l’extrema dreta
L’asseveració que l’extrema dreta ha guanyat les eleccions legislatives a França, amb més del 33% dels vots, és tan certa com incompleta. Reagrupament Nacional (RN), que lidera Marine Le Pen, acostuma a ser caracteritzat, amb raó, com un partit extremista tant pels seus orígens el Front Nacional (FN), fundat pel pare de l’actual dirigent, que va arribar a considerar les cambres de gas "un detall de la història", com per algunes de les posicions xenòfobes, ultranacionalistes i pròximes a Vladímir Putin que sosté la filla del fundador del FN. No obstant, aquesta etiqueta d’extrema dreta, que serveix per caracteritzar la trajectòria de RN, resulta poc útil per entendre el comportament de l’electorat i l’abast d’uns comicis que marcaran un abans i un després en la història política de la Cinquena República francesa, independentment del que passi diumenge vinent.Seguir leyendo....
