Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Hammarskjöld
A quanta gent aquest títol no li dirà res, o es pensarà que és un moble d’Ikea? Si això és una vergonya, és una vergonya molt escampada. Jo mateixa no havia sentit mai aquest nom fins fa uns mesos. La meva amiga i gran periodista Esther Jaén em va presentar Sven-Eric Söder, antic secretari d’Estat d’Afers Exteriors del govern suec i també antic president de la Fundació Internacional Olof Palme. Seguir leyendo.... - Macron se la juga amb els Jocs Olímpics
Se sol dir que els presidents de la República francesa estan imbuïts de l’esperit que va portar Lluís XIV a considerar-se el Rei Sol. Com si la revolució hagués conservat alguna cosa del tarannà que va fer de la monarquia francesa una de les que més resplendien, al palau de Versalles. Tots els presidents s’han sentit obligats de retre culte al sol, que no és més que el Déu de la pau i de les arts. Per això han viscut obsessionats a deixar un llegat cultural digne d’aquesta tradició. François Mitterrand va aixecar la piràmide del Louvre, l’arc de la Defensa i l’òpera de la Bastille. Giscard d’Estaing va inaugurar el Museu d’Orsay. Georges Pompidou, el centre que porta el seu nom i Chirac, el modest Museu Branly. Emmanuel Macron no vol ser una excepció. Va promoure una Ciutat de la Llengua Francesa que no acaba de convèncer, ni tan sols als francesos. La seva veritable aposta són els Jocs Olímpics de 2024, que comencen el dia 26 a París. Seguir leyendo.... - El llegat d’Aragonès
Des que va tornar a a Catalunya, Marta Rovira ha revisitat els principals escenaris de la seva vida política, des de la seva ciutat natal de Vic fins al Parlament de Catalunya. Un d’aquests actes ha passat més desapercebut de la importància que té en el moment polític actual: la trobada amb Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. Rovira es va perdre un dels grans moments que pot viure la secretària general d’un partit polític: la investidura del seu candidat. Rovira i Aragonès van reivindicar l’obra de govern d’Esquerra, des de la posada en marxa de les primeres negociacions quan van arribar a la vicepresidència amb l’infaust Torra fins a la negociació del traspàs de Rodalies just ara fa un any. Possiblement, aquesta reivindicació és una manera més serena d’obrir el debat sobre el futur d’Esquerra que rebolcar-se en el fang dels cartellets dels Maragall.Seguir leyendo.... - ¿Algú es recorda de la Generalitat?
Tret d’alguna topada nocturna i inesperada amb algun expolític que no troba a faltar la seva anterior dedicació, l’interès pel que passa i pot passar a la Generalitat de Catalunya voreja mínims històrics. Al ritme que anem, començarem a oblidar el nom del president en funcions sí, encara és Pere Aragonès, que, tal com està d’obert l’escenari, pot continuar exercint la funcionalitat fins a final d’any.Seguir leyendo.... - ¿Penes més dures eviten els crims masclistes?
L’augment dels últims crims masclistes ha tornat el debat de si són necessàries penes de presó més dures. Si fos l’única recepta infal·lible seria massa fàcil. És veritat que la intenció de la pena és prevenir el delicte i hi ha estudis que ho reconeixen de manera significativa. Però quan ja es va aprovar la presó permanent revisable, diversos juristes van aportar altres estudis que apuntaven que la funció dissuasòria de les penes no estava determinada tant per la seva durada. De fet, al nostre país segueixen havent-hi assassinats amb aquest tipus de delicte, de la mateixa manera que la pena de mort (on és legal) no ha reduït a zero els crims en aquests països. Seguir leyendo....
