Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Exercicis de supervivència
Els governs de coalició no semblen fàcils de gestionar. Segurament no ho són a cap part del món, però pel que veiem aquí, mantenir l’estabilitat interna entre el PSOE i Sumar, quan necessiten a més el suport d’un grapat de grups externs per aprovar qualsevol iniciativa, es presenta com una tasca que requereix més paciència, sang freda i flexibilitat de la que es podria imaginar. Aquests exercicis de contorsionisme polític per seguir en el poder obliguen no només a transaccionar amb tercers sinó també a alguna mena d’habilitat pràctica per mantenir la pau interna. Fins i tot sabent, com se sap, que a Sumar no li interessa trencar el Govern i al president Pedro Sánchez tampoc que els de Yolanda Díaz deixin els seus ministeris. El camí de la governança en una legislatura sense majoria ni per aprovar els Pressupostos és espinós.Seguir leyendo.... - Les primeres vegades
Mariano Sigman, que a més de tenir una ment brillant i ser un paio formidable és un gran escriptor, diu que tots els records s’arrelen en una mirada, la que projectem cap a la nostra pròpia vida. La memòria és narració, i un dels exemples més bonics d’aquesta realitat és el relat del primer petó. "És una narrativa construïda a partir de dades, és ficció autobiogràfica, hi vas afegint elements que et permeten elaborar una història". Això em va dir Sigman, entre moltes altres i interessants coses, quan m’hi vaig acostar a la recerca d’ajuda i respostes als innombrables interrogants que em plantejava l’escriptura de la novel·la que llavors tenia entre les mans, avui a les llibreries. A mesura que la ficció es va apropiar de la història que volia explicar, inspirada en fets reals, vaig decidir convertir-lo en personatge del llibre. Era la primera vegada que ho feia, que gosava fer aquest pas narratiu, vertiginós i emocionant, i la recordo, la decisió, el moment en què la vaig prendre, - El paper del Papa
No hi ha cap altre dirigent espiritual al món que tingui la transcendència del papa de Roma. No se me n’acut cap, de cap religió, que generi tanta expectació, tant en vida com ara, en el moment de la mort. Potser van tenir un ressò similar les exèquies de la reina Elisabet II, governador suprem de l’Església d’Anglaterra, però, esclar, per motius no estrictament lligats a la religiositat. El Sant Pare exerceix una influència mundial, justament per la seva condició de cap visible d’una religió que reconeix una sola autoritat, la que prové de Roma. Les confessions de la tradició judeocristiana i les de l’Islam no responen a una obediència global, sinó que mantenen una estructura basada en esglésies locals o regionals. El catolicisme, que prové del katholikos grec, s’identifica amb universalitat. Deu ser per això que la transcendència del papat es converteix en un reclam indefugible, més enllà del que podem entendre com a espectacle mediàtic o com a exercici d’estil sobre la pecul - Una sensació vellíssima
Sabem perfectament què és ser derrotat per una cosa que ni tan sols hem començat a fer. Aquest tedi, aquest desinterès, aquest desànim previ es porta potser a la sang, s’hi neix. Tot just ets un nen ja dius pfff, o fas petar la llengua, o vas deixant anar nos a cada moment, com raquetades a l’aire. Ens pot semblar que aquest enuig que precedeix tantíssimes obligacions o comeses representa un malestar profundament contemporani. I ho és. Al seu dia es va batejar com burnout o esgotament professional. Neix de l’estrès i l’ansietat, i té com a conseqüència un desgast físic i emocional que sovint fa que estiguis exhaust fins i tot abans de començar la jornada laboral, no quan vas per la meitat o quan l’acabes. Aquesta sensació, però, és vellíssima.Seguir leyendo.... - Francesc: de Religió i religió
El divendres cap al tard eren un dels meus moments preferits a Jerusalem. A la Ciutat Vella passejava sovint per les teulades dels voltants del Sant Sepulcre. Allà, a mesura que es ponia el sol, s’hi barrejaven els cants de jueus ultraortodoxos que donen la benvinguda al sàbat, el toc de les campanes cristianes i la crida a l’oració musulmana. L’entrellaçat de veus tant dissonant com commovedor revela una harmonia profunda que ni tan sols l’escepticisme aconsegueix desatendre, una cosa com ara la veu profunda de Jerusalem.Seguir leyendo....
