Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Kafkians per voluntat
Si heu tingut la sort i l’alegria de llegir aquest monument de Charles Dickens que es diu El Casalot (1853), sabreu que l’adjectiu kafkià ja es podria aplicar molt abans que Franz Kafka es posés a escriure. Llegida avui, la descripció que la novel·la fa del sistema judicial a Londres, a partir del cas de Jarndyce vs Jarndyce, és enrevessada, implacable, hilarant i, precisament per això, kafkiana. Només de començar, el narrador descriu una ciutat de Londres ofegada sota la boira, impregnada de sutge, i llavors diu: "Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l’altura de la situació d’empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món".Seguir leyendo.... - Amb gatzara
Ens estan preparant per al proper episodi distòpic per tal que, quan arribi, fins i tot puguem arribar a pensar que no n’hi havia per tant. La convenció republicana al Fiserv Forum de Milwaukee, amb una eufòria incontenible, mentre Biden es recuperava de la covid i podíem contemplar noves imatges del deteriorament, ha tingut de tot i ha servit, com era previsible, per estructurar la imatge definitiva de l’heroi que no té por de res i que pot fer front a totes les dificultats, a tots els treballs que els déus li hagin d’enviar. La distopia, més enllà de les beneiteries dels eslògans i dels crits, de la posada en escena, dels enfervorits militants, se’ns ofereix com una alternativa plausible en el moment en què veus uns delegats que ajuden els seus companys a confegir l’homenatge en forma de sublimació de l’episodi del tiroteig de Butler. Contemplar com aquells senyors i aquelles senyores reproduïen l’esparadrap a l’orella dreta de Trump en la seva pròpia orella dreta, comprovar que no - Els no llocs de les ciutats
Suposo que arribarà el dia en què els carrils per a bicicleta que han instal·lat a l’àrea metropolitana, en entorns com el Gornal i el polígon Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat, seran freqüentats. Ja han passat uns mesos des que van pintar els senyals a l’asfalt i van instal·lar barreres per protegir el seu estatus davant els cotxes, camions i autobusos que circulen pels carrils contigus. Algun ciclista o usuari de patinet elèctric roda ocasionalment per la zona, rareses en el paisatge. Als bars del lloc es va debatre molt sobre aquests carrils bici que van treure espai d’aparcament al carrer. Els veïns van arribar a tallar la Gran Via en diverses protestes. Ja no hi ha queixes i els carrils bici deserts dibuixen un no lloc més dels que les ciutats atresoren com un signe d’identitat. Seguir leyendo.... - Això de Microsoft i Darwin
Això de Microsoft, el caos mundial provocat per la fallida de la megaplataforma de protecció de sistemes informàtics CrowdStrike i el col·lapse mundial d’aeroports, bancs i altres serveis, així com puntualment l’atenció d’emergències, és matèria novel·lesca. ¿Seríem capaços de tornar a viure com abans? ¿I quan és aquest abans? Hi ha tanta tecnologia de la segona meitat del segle XX que ens hem carregat, que hem considerat obsoleta, que a moltes cases sense el núvol, sense internet, tornaríem als anys vint del mil nou-cents. Rellotges, ràdios, televisors no intel·ligents, telèfons que han desaparegut de les nostres vides perquè és més pràctic, senzill i lleuger tot el que ens ofereix la xarxa. Això de Microsoft ens apropa a imaginar-nos com seria l’apocalipsi del món digital i em pregunto com resoldríem la necessitat ja elemental d’estar connectats amb els nostres i saber què és trending topic, de què parla la gent. ¿Què passaria si hi hagués realment una apagada digital? - Collboni i la reindustrialització de Barcelona
La música que emet Jaume Collboni com a alcalde connecta sectors de la ciutat amb interessos contraposats. L’anunci de la retirada de les llicències als 10.000 apartaments turístics i la decisió d’elevar la taxa turística al màxim permès evidencien la lenta conformació d’un projecte de ciutat, que transcendeixi el mandat actual, i al qual serà més fàcil posar lletra quan el PSC estabilitzi els seus pactes. Turisme, sí, però dins d’un ordre.Seguir leyendo....
