Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Sánchez no aixeca el cap
    Des de la publicació de l’informe de l’UCO sobre els vincles entre Santos Cerdán, fins aleshores secretari d’organització del PSOE, amb la presumpta trama de corrupció en què participaven José Luis Ábalos (anterior secretari d’organització), Koldo García i Víctor Aldama, el secretari general del partit i president del Govern, Pedro Sánchez, no ha aconseguit treure cap conill de dins el barret de copa que hagi aconseguit superar la greu crisi institucional que s’ha obert a Espanya. La remodelació de la comissió executiva i les mesures de regeneració del partit que va presentar ahir en el comitè federal tampoc han sigut suficients per girar full i recuperar la iniciativa política. I, malgrat tot, Sánchez va deixar ben clara la seva intenció de seguir en tots els seus càrrecs i continuar intentant completar la legislatura. Juntament amb el perdó als militants i als ciutadans, només va fer una assumpció genèrica de responsabilitats i gairebé va dedicar més temps a continuar endinsan
  • La falta de regeneració encoratja Vox
    "L’únic que falta per saber és quants anys trigaran a agafar Feijóo". Així de fatalista s’expressava aquesta setmana un alt magistrat dels que l’actual president del Govern considera que es passen el dia conspirant contra ell. Que algú ben informat arribi a aquesta conclusió tan pessimista no és una bona notícia. Ens hauria de preocupar a tots. Tant als que aquest cap de setmana assaboreixen que tard o d’hora estaran a la Moncloa gràcies a un "canvi de soca-rel" com els que s’apinyen al voltant d’un capità que es "queda per capejar el temporal". Des de fa més de tres dècades, Espanya s’ha instal·lat en una espècie de torn que provoca cicles electorals marcats per la degradació del partit en el govern en mans de la corrupció vinculada pel finançament de les seves activitats que donen poder a desaprensius que acaben sent una mica més que una ovella esgarriada. La sensació general de la població és que els dos partits que han governat Espanya des del 1978 es mouen entre la complici
  • Desorientació
    Som els inventors del sentit, però no sabem gaire bé què fer-ne. Ens llevem, treballarem, comprem llet desnatada i iogurts amb bacteris intestinals, mirem dòcilment el telenotícies i ens n’anem al llit rendits (o rendides, puto genèric) preguntant-nos si demà és dimecres o dijous. Potser, entremig, hem aconseguit arreglar la porta d’un armari de la cuina que no tancava bé; potser hem anat per fi al metge per parlar-li d’aquest dolor secret que no ens acaba de marxar; potser hem passat per davant d’una església i hem entrat per veure si es produïa un miracle; potser hem anat a la consulta d’aquesta vident que s’anuncia a internet i ens ha tirat les cartes, tot i que no ha sabut llegir-les. Potser necessitem algú que ens llegeixi.Seguir leyendo....
  • Els terroristes masclistes no paren
    Un jove de 18 anys a França, arrestat abans de cometre un atemptat. Potser pensen que era un gihadista, però no. Era un masclista. Pertanyia al moviment incel, aquest que odia les dones, que culpa dels seus fracassos amorosos i de tot el possible. La investigació apunta que s’havia radicalitzat a les xarxes socials i que era admirador d’aquesta ideologia misògina. El van detenir a prop del seu institut, amb dos ganivets grans en una motxilla. La seva intenció era la d’atacar dones. S’inspirava en centenars de vídeos de TikTok, on els referents de continguts masclistes es mouen al seu aire.Seguir leyendo....
  • La catenària de Pedro Sánchez
    L’argumentació i l’anàlisi perden sentit mentre les càmeres estan pendents de qui visita Santos Cerdán a Soto del Real. Ni els clàssics de la literatura picaresca donen abastament per descriure el triangle Cerdán-Koldo-Ábalos, ni la literatura del desastre va poder preveure els desperfectes de Renfe i les incompareixences del govern. La vella política s’havia presentat com a nova i, alhora, la nova resulta encara més vella. Perilla la consistència institucional. Corrupció i govern disfuncional coincideixen de forma gairebé fatal. Alguns joves estupefactes van a les biblioteques, desempolsen els manuals de regeneracionisme i acaben suposant que hi ha un futur a Instagram.Seguir leyendo....