Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Les boires del cinc de novembre
    Ja sigui triat finalment Donald Trump o Kamala Harris l’escrutini pot empantanar-se en el fang de les trinxeres, si no és que acaba de nou als tribunals. Una demora tan greu és com un diagnòstic d’època: canviem sense saber a fi de què, discrepem sense argumentar-ho, estem hiperconnectats però sense voler entendre el que passa.Seguir leyendo....
  • Els EUA es miren al mirall
    Els nord-americans no són els únics a contemplar les eleccions presidencials de dimarts vinent com les més importants de les últimes dècades. Des que Franklin D. Roosevelt va guanyar les de 1932 fet que li va permetre impulsar el New Deal i preparar el país davant l’amenaça hitleriana sabem que el nostre destí es juga, en bona part, als Estats Units. Ara, com llavors, l’elecció del president d’aquest país pot inclinar la balança a favor o en contra dels corrents autoritaris que recorren altres nacions occidentals. La victòria de Roosevelt va col·locar l’Administració nord-americana al costat de les altres democràcies. Gairebé un segle després, tornem a estar pendents de si unes eleccions a l’altre costat de l’Atlàntic inclinen la balança al costat bo o al costat dolent de la història.Seguir leyendo....
  • El món se la juga en plena era del desordre
    El món no vota a les eleccions dels Estats Units, però el seu desenllaç determinarà el rumb del planeta. No només per les postures dispars de Donald Trump i Kamala Harris, sinó per la ràpida transformació de l’ordre internacional de les últimes dècades. Tant la democràcia com la globalització estan en retrocés, assetjades per les desigualtats. El nacionalisme guanya terreny i el món es torna a armar. Proliferen els conflictes sense que les institucions multilaterals els puguin aturar. I la tradicional hegemonia dels EUA dona pas a una multipolaritat marcada per la rivalitat entre potències, la formació de blocs i el protagonisme creixent de les potències mitjanes. L’autoritat que Washington projectava s’evapora.Seguir leyendo....
  • Els alcaldes, com sempre
    Les tragèdies exhibeixen el millor i el pitjor de la classe política. Escoltem aquests dies declaracions desafortunades de tot signe: el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, donant per acabada la dana dimarts a la tarda just quan s’estava carregant mitja comunitat autònoma; la consellera de Turisme, Nuria Montes, demanant de mala manera als familiars dels morts que no anessin al dipòsit de cadàvers, o la ministra de Defensa, Margarita Robles, que no va dubtar a criticar el Govern autonòmic quan no tocava. Les úniques veus assenyades que hem escoltat aquests dies han sigut les dels alcaldes que han deixat alguns minuts el pic i la pala per reclamar una ajuda que ha tardat una eternitat a arribar. Han sigut els responsables municipals, de tot signe partidista, els que han definit les prioritats: aigua, llum, aliments, eines per al desenrunament i equips per localitzar, rescatar i identificar cadàvers. Com han explicat aquests dies els periodistes de Levante, han sigut ells els que han ac
  • El desplegament nord-coreà a Ucraïna fa tremolar Kíiv i Occident
    Va ser un adeu que va fer córrer rius de tinta i enginyosos mems. El president de Rússia, Vladímir Putin, va posar punt final al juny a la seva visita a Corea del Nord a les pistes de l’aeroport de Pyongyang amb efusius adeus, frenètiques agitacions de mans i reverències diverses, dirigides a través de la finestreta de l’avió al seu homòleg Kim Jong-un i a la seva germana, Kim Yo-jong, que té reputació de despietada.Seguir leyendo....