Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Un Vic lluitador pateix una derrota dolça contra l’Atlètic
    Algunes derrotes amaguen victòries, dolces i inoblidable per a bé, com la d’aquest dijous del Vic contra l’Atlètic de Madrid en la primera ronda de la Copa del Rei per dos gols en el tram final (0-2). Va sonar l’himne de la Champions i va néixer un partit entre dos clubs separats per cinc categories, un món, però amb el mateix pedaç a la samarreta. A les grades aplaudien més de 6.000 ànimes en un estadi que els dissabtes habitualment no n’allotja més de 150. De cinc periodistes acreditats a més de 100. Fins i tot de Rússia. Les entrades van volar. Hi va haver jugadors que es van gastar 1.200 euros en entrades. Més del que cobren.Seguir leyendo....
  • Pilots solidaris amb València
    Partint de la base, compartida per tothom, inclosa l’organització del Mundial de motociclisme, que ara ja està en mans de la nord-americana Liberty Media, que va adquirir gairebé la totalitat de les accions de Dorna Sports per 4.200 milions, que no hi ha res més important que l’atenció i recuperació, al més aviat possible, de la normalitat a València, els responsables del campionat de dues rodes estan meditant la possibilitat de suspendre el GP que ha de tancar el Mundial a Xest (València), ja que l’entorn està destrossat, però no tant el circuit, i traslladar-lo a un altre país.Seguir leyendo....
  • La naturalitat d’una futbolista d’or
    Normalitzar l’èxit no és fàcil, però sí que és necessari. Aquest era el gran repte d’Aitana Bonmatí després de ser coronada com la millor futbolista del món per segon any consecutiu. Disfrutar del cim sense que pesi més la responsabilitat que la il·lusió. I ho està aconseguint. Tres dies després de la gala apareix a la Ciutat Esportiva amb les seves dues Pilotes d’Or als braços. Ja està acostumada al pes d’aquest trofeu tan lluent, però el que significa encara és enorme. La centrecampista ho relativitza i normalitza, recolzant-se en el seu entorn, que sempre la protegeix. Seguir leyendo....
  • ¿I per què no es va presentar Michelle Obama?
    Tothom sap que un dels actius més importants del partit demòcrata és Michelle Obama. Ja en les eleccions del 2016 es va enfrontar al gran impacte que significava en les enquestes que l’ex primera dama prestés suport a la candidatura de Hillary Clinton. Un de les persones més conscients del seu enorme poder és el seu propi marit: "Només un inconscient gosaria intervenir després de Michelle". I és que aquesta dona té alguna cosa que gairebé és impossible de trobar en un món de líders creats únicament per sondejos, màrqueting i marcs de lloro a l’estil storytelling. Michelle fa cara de veritat. ¿I com ho aconsegueix? A més de tenir un perfecte domini escènic i estilístic, no té por de parlar en públic des de la vulnerabilitat. Potser per tot això Donald Trump li acaba de dir "fastigosa" (és curiós com un insult es converteix immediatament en afalac segons qui el digui).Seguir leyendo....
  • Mar Coll: "La idea era acostar-nos a la monstruositat per entendre-la"
    Hi ha relats sobre la maternitat que, afortunadament, han anat obrint camí, fent caure mites i dinamitant ideals com Les mares no, de Katixa Aguirre (Amsterdam Llibres, 2020), un llibre-bomba sobre una dona que acaba de passar per una cesària i s’obsessiona amb el cas d’un doble filicidi.Seguir leyendo....