Portada del periodico Menorca:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Bob Morris, l’escriptor de les grutes i del mar de Fornells
En l’adolescència, en els estius orejats i blaus de Fornells, vaig conèixer una colla d’estiuejants del màxim interès per a uns ulls tendres que just havien començat a fer la badada sobre els laberints de la vida. Me’n record d’una tipologia humana prou diversa: catalans de la bona burgesia, senyorets i senyoretes, gent de la nàutica i la vida folgada; tipus en bermudes i avarques de serratge cosides a Can Carmelo des Mercadal; sibarites de la llagosta en caldereta, alaiorencs de tota la vida i molts d’altres espècimens. En canvi, alguns eren uns perfils que havien optat per arrelar per sempre més en aquells paratges de tramuntana. No eren vinjolites d’estiu, sinó residents a temps complert, esdevinguts fornellers per voluntat pròpia. Havien decidit de viure-hi buscant una nova ciutadania, convençuts que podien travessar la soledat i les fúries hivernals, però també les hordes d’estiu. D’aquest grup, dos noms sobretot em van fascinar preferentment. Provenien de molt lluny, de l’a - Perspectives hivernals
He rebut amb molta alegria (i esperança) la notícia de la recuperació de la ruta hivernal entre Menorca i el Regne Unit, nexe fonamental tant per l’impacte econòmic que pot suposar com pel vincle històric entre les dues illes, sense oblidar que, percentualment en relació a la població total, Menorca segueix sent el territori balear amb més residents britànics tot i la fuita durant els primers anys post-pandèmia. Inicialment avui tenia previst publicar un altre article referent a l’estancament econòmic de l’illa en relació a la resta de les Balears. Aquest article (que potser encara el publiqui, en un futur pròxim) feia referència al raquític creixement econòmic del primer trimestre, molt inferior al de Mallorca o Eivissa, a raó de l’acusada «hibernació» de l’activitat durant l’hivern. Són precisament notícies com aquestes (la recuperació d’una connexió internacional) les que, en certa manera, generen un poc d’optimisme de cara a la temporada baixa, i vull intentar de fer e - De competències i d'incumbències
La Unitat especialitzada de Trànsit de la Guàrdia Civil sempre fa respecte, organitzada en dispositius propis on s’espera una major circulació, fent controls d’alcoholèmia o de consum de drogues. Encara em fan molt més respecte quan traslladen les xifres d’aquests controls, i podem comprovar els nombrosos conductors i conductores que són temeraris, que posen en risc la pròpia vida o la dels altres. Mereixen la més alta consideració quan operen en un accident, auxiliant i proporcionant assistència. Més enllà de la seguretat viària, també s’encarreguen de controlar el transport de mercaderies i passatgers. A Menorca, amb el termòmetre a la mà, semblen bastants durant 9 mesos de l’any, però durant l’estiu pareixen insuficients. Es determina pels factors poblacionals i de delinqüència, així com per les creixents necessitats de seguretat a juliol i agost. Valoraríem positivament més cossos, per donar solució a les nombroses imprudències que es produeixen a les vies, com els avan - Morir en mar
Que poc que se n’ha rallat d’aquesta dona que van trobar morta, surant damunt la mar, prop de sa Mesquida. A falta de més informació, només sabem que era una dona de mitjana edat, de raça negra. I se suposava que era una més de tants de migrants que intenten arribar a Europa travessant la Mediterrània. Les migracions solen venir sempre de la mateixa necessitat. Les ganes, quan no és la desesperació, de tenir una vida millor. I avui, en ple segle XXI, hi ha tants de territoris on la vida és un calvari, que no és estrany que tanta gent intenti fugir. Els menorquins hauríem de poder entendre-ho, perquè en el passat també hem protagonitzat grans moviments migratoris. Tots aquells que van anar a Amèrica a ser propietaris d’unes terres que finalment no existien. O els que van emigrar a l’Algèria dels francesos. O els casos més individuals i més moderns. Com el d’un estimat cosí, avui ja mort, que treballava en les feines de fusteria d’un hotel de Palma. La seva sorpresa va ser que un cl - Curiositat expansiva
L’interès en descobrir i explorar l’entorn immediat que tenen tots els animals, en el cas dels éssers humans aquest delit per saber i conèixer s’expandeix exponencialment. Totes les criatures humanes, com tots els animals, exploren els seus voltants per saber a on són, per descobrir les fonts d’aliments necessaris i per identificar els perills a evitar. Més endavant també estan interessades en saber el que fan els seus companys i la gent propera. Sembla ser que un dels motius més importants de la curiositat és saber sobre les relacions entre nosaltres. Qui està interessat per qui, qui persegueix qui, les trobades sexuals, les infidelitats, les desavinences. Fins el punt que aquesta curiositat per saber com ens relacionem entre nosaltres seria el principal motor de la creació del llenguatge. Vam aprendre a parlar per poder tafanejar en la vida dels altres, asseguren els antropòlegs. I no cal dir que aquesta curiositat alimenta a totes les revistes del cor i que llegim novel·les i mirem sèries
