Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- ¿Es continua vivint millor contra Franco?
L’empremta de la ment desacomplexada del nou cap de gabinet de Pedro Sánchez, el jove i àmpliament preparat Diego Rubio, va viure dimecres passat la seva posada de llarg amb l’inici de les celebracions dels 50 anys de llibertat, després de la mort del dictador Francisco Franco. Estem davant una jugada audaç que proporciona al Govern moltes coses que necessita. La primera, cohesió en la majoria d’investidura. Des del PNB fins a Bildu, passant per Junts, Sumar, Esquerra, Compromís i tutti quanti, tots poden estar còmodes en aquest marc mental tot i que en aquest primer acte alguns s’absentessin per no patir la síndrome del que anomenen, mig de broma, la psoetizació. Aquesta commemoració proporciona a la Moncloa, en segona instància, un projecte a un any vista, allunyant el fantasma de la precarietat permanent en la qual el situa aquesta feble majoria al Congrés i en la qual li pretenen arraconar, cada dia, la premsa atrinxerada per anunciar la seva imminent caiguda. I en tercera instància, el f - Parlem del suïcidi
A casa, hem començat l’any veient una sèrie d’aquestes que ja qualificaríem d’antigues; es va estrenar el 2022, i vaig descobrir-la buscant en el catàleg d’una coneguda plataforma, cansada de thrillers misteriosos i crims. This England (títol tret de l’obra de Shakespeare Ricard II) narra l’ascens al poder de Boris Johnson al Regne Unit i la seva gestió de la covid-19 al seu país, que va arribar a registrar una de les taxes de mortalitat més altes del continent europeu a causa del virus. El tercer capítol dels sis que té la sèrie se centra en l’ocorregut a les residències d’avis, tan abandonades allà als estralls de la pandèmia com a Espanya. Les imatges, realistes com si les haguessin tret d’un documental o d’un telenotícies, són devastadores. Reconec que no vaig poder acabar-lo, vaig deixar L. veient-ho i me’n vaig anar, covard, al llit. Em vaig col·locar els taps que utilitzo cada nit per agafar el son i, abans de reprendre la lectura de la nova novel·la de Fernanda Trí - A propòsit de Franco mig segle després
La mort del dictador em va agafar amb 10 anys i conservo, per tant, un record infantil, a fogonades en blanc i negre: Arias Navarro a la tele, amb la veu compungida; la meva mare, que va baixar de seguida a comprar oli i llegums, per si de cas, per la memòria de la gana; i el clima d’inquietud al replà, entre altres raons perquè el fill dels veïns estava fent la mili a Melilla. Van suspendre el col·le. Intuïa que en passava una de grossa i era conscient del que havien suposat la guerra i la postguerra per als meus, tot i que amb prou feines se’n parlés: la presó per a un avi, l’exili a Mèxic d’una branca, i fins a cert punt també la immigració, per la perpetuació de la pobresa al sud. Però diria que la meva família, com la gran majoria d’espanyols, va transitar per la llarga nit del franquisme segons el lema no escrit de calla, treballa, no et signifiquis.Seguir leyendo.... - El Risk de Trump
Per als aficionats al Risk, Groenlàndia és un territori clau. Connecta Europa amb Amèrica i és essencial per defensar fronteres i planificar noves invasions. Assegurar-ne el control és crucial per consolidar el domini al nord occidental del mapa. Com un jugador de Risk, Donald Trump també ha posat sota la seva mira Groenlàndia i fins i tot el Canadà, que al mapa del joc es divideix en territoris batejats com el Quebec, Ontario o Alberta.Seguir leyendo.... - Els xinesos es passen al cafè
Els preus mundials del cafè han acumulat al llarg del 2024 un augment anual del 70%, per culpa, sobretot, de l’increment de la demanda registrada en països fins ara tradicionalment consumidors de te, com la Xina, el Japó o Corea del Sud, però que en els últims temps s’estan passant al cafè. A això s’han sumat les contínues restriccions de trànsit marítim que ha patit el canal de Suez, cosa que ha posat en entredit el subministrament.Seguir leyendo....
