Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- El tornado del feixisme
A poc a poc, sense quasi ser-ne gaire conscients, les pàgines de la Història s’han plegat sobre si mateixes. Després de dècades d’ascendència en les quals donàvem per segures conquestes socials i democràtiques, en les quals habitàvem l’esperança i miràvem al passat amb la pena i el menyspreu dels errors fatals, el plec del present s’acosta perillosament als anys del braç en alt i la cara al sol. No és un calc, més aviat un reflex. Però resulta impossible no escoltar l’eco d’aquelles proclames ni respirar els gasos tòxics de la ira.Seguir leyendo.... - Quan tot s’enfonsa
La meva vida és extraordinària. És a dir, que està "fora de l’ordre o regla natural o comuna". Només en aquesta categoria es poden emmarcar situacions com la que vaig viure fa una setmana en un hotel madrileny. Havia quedat allà amb Maruja Torres. El seu últim llibre, Cuanta más gente se muere, más ganas de vivir tengo, ja feia més de tres mesos que és a les llibreries i em venia de gust xerrar amb ella en un context més relaxat, allunyat de la frenètica promoció que porta els autors a repetir com papagais les mateixes respostes a preguntes pràcticament idèntiques. Maruja hi va accedir amb dues condicions, que ens veiéssim lluny del carrer de Serrano i al bar d’un hotel tranquil. Complertes totes dues, ens vam trobar a l’hora convinguda, passat el migdia, i vam començar a conversar. Seguir leyendo.... - Reivindicació de l’alegria
No sé qui va dir que el secret de la felicitat està en les vigílies. En l’electricitat dels preludis. El dia s’ha despertat encapotat, de color caldo d’escudella, i a mesura que transcorre el matí, es diposita sobre el balcó un sediment de melancolia, com si les hores arrosseguessin ressaca. Al carrer, la gent recupera amb desgana un simulacre de quotidianitat fins a la nit de Cap d’Any. Escric amb presses el que pretenia ser un article lent. Amb pressa perquè se m’ha tirat el temps al damunt, m’ha passat per sobre, de les obligacions domèstiques, familiars i laborals. Suspens categòric en planificació. Escric amb el moneder escurat després de les compres, el rebost embotit de sobres i triglicèrids i la casa potes enlaire: el tetris de la consanguinitat, amb les seves capritxoses combinacions, va disposar que els festejos nadalencs se celebressin al meu domicili, amb la qual cosa el desordre es manté intacte, tal com van quedar la taula i voltants després de l’últim brindis, el de l’ - Nicolás Pascual de la Parte: "El model europeu de llibertat i prosperitat té molts enemics"
¿Com veu el consens a la UE sobre l’Europa de la Defensa?Seguir leyendo.... - La UE es conjura per avançar en la defensa comuna davant l’amenaça russa
Deixar de ser un "herbívor" en un context internacional dominat per les potències "carnívores". Aquesta frase, atribuïda a Josep Borrell, antic vicepresident de la Comissió Europea i alt representant de la UE per a la Política Exterior, sembla que ressona amb força als passadissos del Parlament Europeu després de les eleccions europees del juny. La UE, una comunitat supranacional anomenada al començament Comunitat Econòmica Europea i que en l’origen, als anys 50, pretenia simplement fomentar la integració econòmica mitjançant la creació d’un mercat comú i una unió duanera, es disposa a fer un salt qualitatiu pel que fa a la integració, potser un dels més decisius en el seu mig segle d’història: crear una mena de pilar de defensa comuna l’anomenada Europa de la Defensa que permeti als Vint-i-set assumir progressivament la seguretat i protecció en el seu entorn immediat i dissuadir potencialment en el futur d’un possible atac la Rússia de Vladímir Putin, convertida ja, sense data de
