Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- 'Sentir la libertad', el quadern de bitàcola de deu dones pioneres en el món de la nàutica
Theresa Zabell, Natàlia Vía-Dufresne, Mònica Azón, Támara Echegoyen, Estíbaliz Amatriain, Anna Corbella, Pilar Pasanau, Elena Delgado, Macarena Gil i Lali Pujol són deu dones extraordinàries que es van atrevir a superar obstacles i trencar barreres per complir els seus somnis: ser capitana, marina mercant, pràctica portuària, navegant oceànica, esportista d’elit, campiona olímpica Les seves trajectòries, els seus reptes i els seus èxits queden recollits a 'Sentir la libertad', un llibre de l’escriptora i periodista Asun Paniagua on el mar i la navegació són una metàfora de com la vida implica adaptar-se i ajustar les veles per avançar i arribar al teu destí. Tal com van fer les seves protagonistes, que han estat capaces d’obrir-se camí en un sector a vegades hostil, fins a convertir-se en referents per a les properes generacions.Seguir leyendo.... - L’únic lloc on pot existir
La història de l’art, és a dir, els diàlegs que s’estableixen entre artistes que no s’han conegut, que no fan servir les mateixes tècniques ni tenen, aparentment, res en comú, és fascinant. Un dels últims casos de contacte que conec (i al qual he anat a raure per casualitat) és el de Ferdinand Hodler, un pintor suís de finals del XIX i primers del XX, i de Bill Viola, l’artista americà que acaba de morir. Hodler tenia una amant que va emmalaltir de càncer i que va viure l’agonia, fins al gener de 1915, en un hospital a la vora del llac Leman. Aquesta dona es deia Valentine Godé-Darel i, tot i que la relació ja no era íntima, Hodler la visitava cada dia. Al llarg d’aquest procés de decadència i mort, Hodler la va dibuixar, en va fer esbossos, més de dues-centes peces amb Valentine com a model moribunda. Hores després del traspàs, va pintar un oli (ara és al MET) en el qual la figura de Valentine, estirada, s’assembla al perfil de les muntanyes que voregen el llac. El cos inert i l - Ali
L’Ali va néixer a Rawalpindi (Pakistan), de pares analfabets. Té setanta-dos anys i en fa més de cinquanta que ven diaris pels carrers de Saint-Germain. El recorre sense parar, a cavall de la seva bicicleta, al crit de "Ça y est, ça y est!!", per a continuació inventar-se un titular del dia que ens arrenca un somriure als seus followers asseguts als cafès. El seu tràfec ciclista em fa pensar que, de la mateixa manera que Bill Cunningham va tenir el seu magnífic documental, l’Ali també mereix el seu. El seu caràcter alegre amaga una vida plena d’amargors i clandestinitat, la d’un nen pària sorgit d’una novel·la de Kipling la història del qual no està a l’abast més que dels grans d’esperit, ja que Ali Akbar "el més gran", en àrab i urdú, la seva llengua materna no es va resignar mai. No es va resignar que el seu pare deixés de pegar-li cada dia, encara que fos fugint d’ell en un tren nocturn per al qual no tenia bitllet, ni a deixar d’aprendre a llegir ni a escriure, ni a saber - La Copa Amèrica agita Barcelona
Les ciutats són canviants. Només fa falta absentar-se un any d’un espai urbà conegut per descobrir que res és igual. Barcelona està en aquest procés de transformació. No és qüestió de començar de zero, més aviat de reutilitzar o posar en valor llocs que van tenir el seu protagonisme i, per alguna raó, el van perdre.Seguir leyendo.... - La lògica epistemològica de Trump i els seus amics
La lògica epistemològica que apliquen Donald Trump o Alvise Pérez es basa a defensar que la veritat no és el més plausible, sinó el més increïble. Si el periodisme apliqués aquesta lògica, no dubtaria a especular sobre la possibilitat que l’intent de magnicidi de diumenge contra el candidat republicà va ser el que anomenen un atemptat de falsa bandera, ideat per la ultradreta nord-americana per consagrar el seu líder amb la foto icònica en què aixeca el braç amb la cara ensangonada.Seguir leyendo....
