Portada del periodico Menorca:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- En sabem tant!
En el capítol anterior, el nostro espia anava disfressat de benaventurat que se les empassa totes. I ja van poder veure l’èxit que va tenir a la conselleria. Però encara hi ha més, perquè ara hem sabut que el conseller, quan va acabar la jornada laboral, va menar l’espia disfressat al millor hotel amb encant de la ciutat. Muà, muà. Un que s’ha carregat una filera de cases que abans hi havia. I ensoldemà el va anar a cercar en persona i el va tornar a escarxofar al sofà del seu despatx. - A aquest no l’hem d’amollar -va dir discretament a l’assessor i a la secretària-, que ja en queden pocs d’indígenes tan ximples com ell. S’ho creu tot! - Vol que el posem en nòmina? -va dir l’assessor, convençut que havia tingut una idea brillant. - Mem, Juan Pelayo -va respondre el conseller- I si tenim un espia dins la casa i se n’entem? No, no, seria massa perillós. - Un espia! -va exclamar na Nataixa, que el dia anterior ja havia afinat que el benaventurat que se les empassa totes era el - Menorquinitat
Hem celebrat recentment la Diada del poble de Menorca i aquestes celebracions són sempre un bon moment per analitzar per què et sents integrat dins una comunitat. Crec que els menorquins i menorquines estimem la nostra petita terra i la nostra petita mar fins a la medul·la dels ossos. La sentim tan nostra, tan íntima i propera, tan apamable, que la podem repassar mentalment tota ella, i el sentiment ens abasta tota la geografia. Però hi ha una altra pàtria que ens pren el cor i és la gent que l’habita. Uns quants milers de persones que són i han estat capaces de generar un tarannà, una idiosincràsia, tan particular com magnífica. Que una comunitat que cabria en una barriada d’una gran ciutat pugui multiplicar les iniciatives i guanys, tant col·lectius com individuals, com ho fa la nostra roqueta és quelcom vertaderament sorprenent i excepcional. I això fa que ens emmirallem en els nostres conciutadans per forjar una identitat que ens omple d’orgull i de menorquinitat. L’important d’aquest - Demagògia, turisme i país
En una d’aquestes tertúlies cridaneres que es prodiguen en la televisió local es va encendre un esperpèntic debat sobre les 50 mesures de l’Obra Cultural Balear relatives a la sostenibilitat cultural i lingüística, que ha presentat al grup de patrimoni cultural de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat que impulsa el govern de les Illes Balears. Tot i que les propostes de l’OCB venen precedides dels referents legals i compromisos internacionals de sostenibilitat que són d’aplicació en l’àmbit cultural i lingüístic, també en l’activitat econòmica i turística, l’actitud dels contertulians era d’ignorar-ho de forma evident. La veu cantant, que marcava pauta i argumentari, era el representant de Vox, qui seguint la nova línia política i editorial del mitjà amfitrió, pontificava i ridiculitzava les mesures, inventant-se actuacions nocives que res tenien a veure amb el contingut real d’aquestes. Només els hi faltava afirmar que a l’OCB mengen cans i moixos, - «Selarroc», el más hábil en la captura de calamares
Hasta 23 embarcaciones participaron el sábado en el Campeonato de Calamares del Club Nàutic Ciutadella, aplazada en su día por el mal tiempo. Los vencedores fueron «Ju-jo» de Josep Sastre conEnric Vega en pieza mayor, con la primera posición en el cómputo global de «Selarroc» de Josep Corrales con ManoloSánchez, seguidos de «Enfatres» de TóbalTorres con Javi Bellota y «Marinera» de Carlos Juan conBerto Gomila. De este modo comienza la temporada de torneos en la sección de pesca recreativa. - La Historia no nos absolverá
Es difícil, muy difícil entender el mundo de hoy, un mundo que parece estar empeñado en una loca carrera hacia el suicidio colectivo en la que son los más jóvenes los que más empujan. Los científicos llevan décadas advirtiéndonos del horror que estamos provocando, la propia naturaleza nos muestra cada vez con mayor fuerza las terribles consecuencias de lo que estamos haciéndole al planeta, pero nosotros seguimos dando el poder a quienes niegan esta realidad y se oponen a que evitemos el desastre ¿Qué puede importarles a los Trump, Milei, Abascal o Bolsonaro el cambio climático? Cuando todo se haya ido al garete ya no estarán aquí. A ellos solo les importa el poder inmediato, el corto plazo, el egoísmo más exacerbado del yo, aquí y ahora. Su ideología es «¿Los demás?, ¡que se jodan!» Pero ¿y los jóvenes? ¿Cómo es posible que gran parte de ellos esté votando a estos sátrapas que van a acabar con el mundo en el que podrían haber vivido, ese mundo al que tenían derecho y que estos les
