Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- L’Ajuntament de BCN s’uneix a la 080 i col·laborarà en el seu finançament
La 080 Barcelona Fashion, l’esdeveniment de moda impulsat i finançat per la Generalitat de Catalunya des de fa 35 edicions, va anunciar ahir a la tarda la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona en la setmana de la moda catalana, una cosa inèdita fins ara. Tot i que no sempre va ser així, ja que l’extinta Passarel·la Gaudí la impulsaven les dues administracions. "Avui és un dia important perquè la 080 Barcelona Fashion podrà créixer més", va celebrar el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ahir a la tarda en una breu visita juntament amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, al recinte modernista de Sant Pau, on tenen lloc les desfilades de moda.Seguir leyendo.... - Nació xarxa i BCN megalòmana
La Gran Barcelona torna a escena. Ara li diuen la Barcelona dels 5 milions. Una vella aspiració dels que estan convençuts que només una Catalunya empetitida pot donar pas a una Barcelona realment potent. Són els mateixos que admiren, en secret, el model i l’estil de creixement de Madrid. Voldrien, que la mateixa relació que Madrid té amb Espanya sigui la que Barcelona té amb Catalunya, basada en un estil de capitalitat que devora, invisibilitza i, finalment, buida el seu entorn.Seguir leyendo.... - Xantatges
Una de les més greus amenaces de Donald Trump a les universitats americanes es basa en la defensa de la política israeliana i en la repressió (física i intel·lectual) de tots aquells centres que van protagonitzar actes en defensa del poble palestí i que van ser acusats, per això mateix, d’antisemitisme. L’amenaça, de fet, és un xantatge. Si no plegues de fer la gara-gara als palestins, no et donaré els diners que et donava. Això ha passat a la prestigiosa Columbia, que va ser una de les universitats on es van viure situacions més tenses en les protestes contra la guerra de Gaza i Cisjordània. La qüestió és que parlem de 400 milions de dòlars en fons i contractes federals que l’Administració Trump deixava d’enviar a la Universitat si no s’actuava en conseqüència, és a dir, si no s’admetien els requeriments governamentals. Columbia ha cedit. Amb prohibicions, amb tancament del campus, amb policies que patrullen per detenir estudiants i, potser la pitjor de les imposicions, amb el no - El món davant el repte d’un subhaster
El món ja té el temari del gran examen a què el sotmetrà Donald Trump durant la seva segona presidència: aranzels universals del 10%, del 20% a la UE, del 34% a la Xina i del 25% per als automòbils, entre una llarga llista de nous gravàmens. En termes comercials, els Estats Units tornaran dissabte a la situació de 1930. ¿Com respondre-hi? Si fos un atac convencional en una guerra comercial convencional la resposta seria apujar l’aposta. Però la UE i la resta del món s’enfronten a un subhaster que busca aquesta reacció compulsiva per tenir l’avantatge en la negociació. L’art de les subhastes consisteix a saber en quin preu pararan els altres que liciten. I els subhasters són els especialistes a esporuguir els altres per treure el millor preu, sense importar-los res ni ningú. El repte és determinar en quin percentatge està disposat a cedir Trump. Jugar amb el temps és la millor carta. El subhaster basa en part el seu èxit en l’efecte sorpresa, a tenir la iniciativa, aparentant que no es - Aguantar el pols de Trump
La guerra aranzelària concretada ahir per Donald Trump tindrà un impacte directe en els sectors més orientats a l’exportació als Estats Units, però comporta el perill més general d’una espiral recessiva, especialment si les mesures destinades a contrarestar les que entre demà i dimecres entraran en vigor ens introdueixen en una escalada d’acció i reacció (a expenses del resultat de negociacions com les que s’espera que emprengui la Unió Europea). L’estocada al comerç mundial infligida per la Casa Blanca no és el "Dia de l’Alliberament dels Estats Units" anunciat pel president, sinó una impugnació global de les normes que regeixen el comerç mundial mitjançant el tractat que el 1995 va fer possible el naixement de l’Organització Mundial del Comerç. Aquest programa a gran escala per imposar regles noves a tot el món mitjançant un proteccionisme sense fissures és equiparable al que el 1930 va adoptar desafortunadament el president Herbert Hoover després del crac de Wall Street.Segu
