Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- El futur de la Sagrada Família
Com que fa molts anys, quan era un estudiant, vaig viure al barri de la Sagrada Família, em vaig acostumar a ignorar el temple expiatori. Suposo que els passa (o passava) a molts veïns: el gran edifici és allà, enorme, però els teus ulls ja no el veuen, se n’obliden. Ara, però, dos fets m’han canviat aquesta percepció. El primer és que dies enrere, mentre feia un cafè al Born, vaig fixar-me en una noia una turista que s’havia tatuat al braç la silueta de Barcelona. Hi ha rampells incontrolables. El dibuix esquemàtic incloïa el perfil de l’hotel Vela, les torres olímpiques, el Tibidabo, l’estàtua de Colom, la torre Agbar i, esclar, la Sagrada Família. Era una Sagrada Família inacabada, sense la torre central. El segon fet és que aquell mateix vespre vaig pujar al Carmel per a la revetlla de Sant Joan i des d’allà dalt, observant la ciutat al capvespre, vaig adonar-me que avui la Sagrada Família ja és una presència abassegadora. Impossible ignorar-la.Seguir leyendo.... - Frescos com una rosa
Naixem sols i morim sols. Segons Orson Welles, també vivim sols; i únicament a través de l’amor podem crear la il·lusió momentània que no és així. No seré jo qui li posi pegues a l’amor, però li afegiria una altra paraula molt semblant: humor. Perquè la vida dona hòsties tan fortes que només amb la barreja màgica de totes dues podem aspirar a aixecar-nos. Ho demostra David Seijas, sommelier d’èxit durant l’aventura irrepetible d’El Bulli, en un llibre on narra el seu descens als inferns de l’alcoholisme. Ho confirma Pere Aznar en el seu programa 400, amb assumptes tan poc risibles com l’esclerosi, el Parkinson i la soledat no desitjada; però és que resulta que 400 és el nombre de músculs que s’activen en plena rialla. Així que la cosa està clara. I el remata El bus de la vida, la nova pel·lícula de Dani Rovira, on aquest còmic cada dia millor actor gairebé fa de si mateix, tenint els dolors, les nàusees i, sobretot, les pors que acompanyen els malalts de càncer. Seguir l - El manifest dels 1.000
El nostre país, després del cicle electoral maig 23-juny 24, es planteja preguntes diverses sobre el futur immediat mentre espera decisions significatives sobre l’orientació del nou govern de Catalunya.Seguir leyendo.... - Dues tombes bessones
Aquell dilluns em vaig dedicar a observar les sabates de la gent, primer al carrer, després a l’autobús i al metro, i als bars i a les cafeteries. Les vaig observar als ascensors i a l’oficina de Correus i a la botiga de proximitat, i fins i tot a l’aparador de la sabateria, on n’hi havia de parells i de totes les classes: de discoteca, d’església, d’esport, de vestir, de taló alt, de taló baix, etc. Enterrem els morts amb sabates perquè els peus no se’ls escapin com rates que fugissin de la crema. Un 80% de les sabates que vaig veure estaven tristes, tot i que les boques dels seus amos riguessin a un metre seixanta o setanta de distància d’ells. Tristes i resignades, com es queden a la nit sota el llit.Seguir leyendo.... - Visibilitat de les dones directives
Els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de visibilitzar les dones que ocupen llocs d’alta direcció en empreses per combatre així la seva infrarepresentació en el debat públic i en els fòrums econòmics i socials. Només donant-los el seu lloc serà possible que elles, autoritats en els seus àmbits, contribueixin al progrés de les persones i d’unes generacions futures tan necessitades de referents.Seguir leyendo....
