Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
- Ja no és el llanito’ solitari
A Fabian Picardo, ministre principal de Gibraltar, el van fer seure a la taula per primera vegada. Va ser a Brussel·les, on divendres va participar amb els representants d’Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea en la reunió que ha d’aclarir en quina situació es troba aquest territori després del Brexit i, per descomptat, què passa amb el reixat. El reixat és l’eterna discussió, un reixat de posar i treure, que s’obre i es tanca depenent dels interessos polítics espanyols i britànics en cada moment. Però deixem el reixat de banda i anem al que importa: Picardo mai s’havia reunit amb el ministre espanyol d’Exteriors, ja que les relacions exteriors de Gibraltar van normalment a càrrec de la metròpoli, Londres. Aquest "ascens" de categoria en diplomàcia els gestos mai són casuals, ratificat pel fet que el comunicat final hagi sigut firmat per les quatre parts, dona a Picardo un estatus pràcticament d’estadista. Seguir leyendo.... - ¿Per què es protegeix els fumadors?
Arriba l’estiu i es reactiva un dels conflictes més antics i evitables als nostres espais a l’aire lliure. El silenciós exèrcit de fumadors que ocupava terrasses, porteries, voreres o portes d’edificis durant els durs mesos d’hivern haurà de conviure a partir d’ara amb una majoria de ciutadans que cada vegada està menys disposada que l’insuportable fum del veí li arruïni el seu magnífic arròs amb vistes. Ha arribat el bon temps i, un any més, no es farà res per protegir els drets dels que no fumen, que seran inevitablement agredits (volent o sense voler) per uns fumadors convenientment protegits per la legislació vigent. La tantes vegades promesa nova llei antitabac, que havia per fi de prohibir el fum a les terrasses i a tots els espais públics on es produeixi una col·lisió de drets, quedarà aparcada fins a nou avís o, senzillament, fins que els polítics de torn tinguin prou coratge per enfrontar-se als gremis de tabac o restauració. Seguir leyendo.... - Les tres grans idees de l’FMI
A l’Espanya de blanc i negre, de gran tendència maniquea, algú hauria de fer obligatòria la lectura de l’informe preliminar del Fons Monetari Internacional sobre Espanya de la setmana passada. El país s’asserenaria i encararia millor el seu futur. L’FMI comparteix tres grans idees. Una, l’economia espanyola va bastant bé i creix per sobre de la mitjana europea. Dues, el Govern pot prendre (ja ho està fent) decisions rellevants que van en la mala direcció. Tres, la gran fragmentació política i la polarització són un greu perill, ja que impedeixen les reformes necessàries i poden portar una greu pèrdua de confiança. Seguir leyendo.... - Eixample a dues velocitats
L’impacte de la primera superilla pròpiament dita a l’Eixample (la de Sant Antoni) i d’eixos verds com els de Consell de Cent i Girona ja pot començar a analitzar-se a través de sensacions reals i, que és més rellevant, de dades, i no només de prejudicis immobilistes o aspiracions voluntaristes. És el que pretén fer el projecte d’investigació Transequi, del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aspira a analitzar "les implicacions de les actuacions de pacificació del trànsit sobre l’equitat interveïnal". És a dir, fins a quin punt els beneficiaris (o perjudicats) de les transformacions urbanes puntuals són només els veïns i comerciants dels carrers objecte a aquestes intervencions, o ho són el conjunt de la ciutat, o almenys del districte afectat. Seguir leyendo.... - Josep Pla, esmunyedís i fascinant
No és un llibre, ni crec que l’editorial o l’autor ho pretenguin, perquè el llegeixi tothom, ni tan sols destinat a un públic més o menys ampli. Pel seu pes i grandària, però sobretot pel nombre inacabable de dades, detalls i anècdotes de tota classe que s’acumulen al llarg del seu enciclopèdic nombre de pàgines. Parlo de la biografia d’un dels grans periodistes del segle XX, Josep Pla. L’autor és el professor Xavier Pla, que titula la seva obra així: Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. Seguir leyendo....