Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Premis Gaudí 2020: creativitat i semàntica
    Lestranya (i inexplicable) bipolaritat que continua regint el cine català en qüestions idiomàtiques ha propiciat que dos dels millors films de 2019 amb producció catalana, més enllà de qüestions lingüístiques, hagin sortit coronats com el millor de lany. Si els Globus dOr accepten la doble categoria de millor pellícula dramàtica i còmica, i així van sortir triomfadores fa unes setmanes tant 1917 com Érase una vez en... Hollywood tot i que el film de Quentin Tarantino té tant de comèdia com Titanic de western, els Gaudí han aconseguit amb la seva divisió semàntica que La hija de un ladrón (en la qual es parla parcialment català, quan és necessari segons el plantejament del relat) i Els dies que vindran (parlada pràcticament tota en català) salcin amb els guardons a la millor pellícula catalana de lany. Seguir leyendo....
  • 'La hija de un ladrón' i 'Els dies que vindran' acaparen els Premis Gaudí
    El cine català pot viure ofegat per la precarietat econòmica, com ha denunciat fins a lextenuació la presidenta de lAcadèmia, Isona Passola, però la seva salut creativa continua desafiant totes les adversitats. Més enllà de la falta de diners, hi ha talent a doll, i la collita daquest any va carregada de pellícules audaces i renovadores, allunyades dels clixés expressius de la indústria de més pes. Confirmant els pronòstics, la 12a edició dels Gaudí va voler premiar amb justícia les dues pellícules que millor han representat aquest any aquesta sensible mirada autoral: La hija de un ladrón, el descarnat retrat social sobre la paternitat, de Belén Funes, que va conquerir el premi a millor pellícula en llengua no catalana, direcció i guió; i Els dies que vindran, crònica naturalista dels dubtes i conflictes duna parella durant el seu embaràs, de Carlos Marques-Marcet, que es va emportar el premi a millor pellícula, muntatge i interpretació femenina per a María Rodríguez Soto.
  • Comença el segon judici al procés
    Aquest dilluns sinicia a lAudiència Nacional el segon judici pels esdeveniments de setembre i octubre del 2017 a Catalunya. Compareixen com a acusats el llavors major dels Mossos, Josep Luís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i la cúpula política del cos: lexdirector de la policia autonòmica Pere Soler i lexsecretari de la Conselleria dInterior Cèsar Puig. Per a tots, excepte per a Laplana, la fiscalia demana 11 anys de presó per delictes de rebellió i quatre per a la intendenta per sedició. Seguir leyendo....
  • Fellini, 100
    El poeta que enfila versos sota el tendal, mentre cau un ruixat sobtat, diu que només Déu sap com, a poc a poc, en algun racó del teu cervell, aquest lloc es converteix en el millor lloc del món. Són a la platja de Rímini, una daquestes platges enormes, desolades, de lAdriàtic, oberta a totes les tempestes, on la sorra se t'encasta a la pell. També de sobte, saixeca un remolí de vent i tots fugen. També la Gradisca, que sha casat amb un carabiniere que va vestit de mariscal, com tots els carrabiners quan es muden. Lacordionista, cec, no veu com tots sen van. Continua tocant el tema de La Gradisca si esposa e se ne va, en aquest espai inhòspit, mentre ella llança el ram de flors al no-res i puja al cotxe. Seguir leyendo....
  • El Barça de Setién guanya i agrada
    Possessió, triangulacions, parets, passades al primer toc, arribades per fora, pressió alta..., conceptes que un dia van ser els dogmes sobre els quals el Barça va edificar la seva església futbolística i que els fidels havien anat oblidant com sobliden les joguines que ens van fer feliços en la infància. Tot això va tornar al Camp Nou amb la intensitat duna borrasca cantàbrica en el primer partit del que dara endavant anomenarem lera Setién. Agafat a aquests principis feliçment recuperats, lequip blaugrana va doblegar el resistent Granada en un partit en el qual potser, només potser, el de menys va ser el resultat. El triomf per la mínima, 1-0, pot semblar una fita molt menor, però lovació que el Camp Nou va tributar als seus amb el xiulet final revela que els aficionats van veure alguna cosa, com a mínim, prometedora en aquest nou Barça de Quique Setién. Seguir leyendo....