ara cat DISSABTE 80 EURO EMPORTAT EL CRIATURES MIQUEL El problema no és la doctrina socialdemocrata, sinó la falta de conviccio d'ambició dels seus iders, BALANG DE L'ERA OBAMA THE END La setmana vinent s'acaba una etapa historica a la Casa Blanca el primer president negre dels Estats Units finalitza els seus 8 anys de govern deixant un llegat amb llums i ombres fotograf ofi Un informe de l'exercitresponsabilitza Trillo de l'accident del lak-42 Oliu: el Sabadell Catalunya lidera la pujada del preu del lloguer canviaria de seu si hi ha DUI El president del banc veu L'increment ha doblat la mitjana estatal i Barcelona picaresca en la reclamació és la ciutat méscara de les clausules terra
Día anterior
Día siguiente
Recognized text:
Noticias
- Trump confon Espanya amb un membre dels BRICS i amenaça amb aranzels del 100%
Aclaparat encara pel bany de masses de la investidura, i en ple allau de decrets per començar a desmuntar el llegat de Joe Biden, Donald Trump va protagonitzar aquest dilluns el seu primer lapsus com a 47è president dels Estats Units. Després de prendre aquest dilluns possessió del càrrec, el mandatari va confondre Espanya amb un membre dels BRICS, l'organització d'economies emergents fundada pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. I no només això, sinó que va amenaçar amb imposar a aquests països, inclòs l'estat espanyol, aranzels del 100%. - Xarnegos? “És obvi que hi ha un repunt del discurs etnicista”
La reivindicació de “l'orgull xarnego” del guionista Eduard Sola quan va rebre el premi Gaudí ha encès les xarxes socials entre alguns internautes que van veure en el discurs un atac a la història dels catalans de soca-rel que, com l'avi andalús del guardonat, van haver de viure en situacions molt precàries o amb l'opressió de la dictadura, amb l'única diferència que no havien hagut de deixar el seu país. La polèmica –artificial o no– coincideix amb el centenari de Paco Candel, l'autor que, com Sola, va escriure sobre la seva pròpia experiència. - Més que una sàtira política de Thomas Mann
Thomas Mann (1875-1955) va publicar aquesta nouvelle el 1930, en un temps, com escriu Edgar Straehle al magnífic epíleg, “extremament convuls, marcat pel període d’entreguerres i l’auge del feixisme”. Feia només un any que l’autor alemany havia rebut el premi Nobel i ja era una figura consagradíssima més enllà de les fronteres del seu país. El 1930, Mann —que, amb 26 anys, donà a llum l’enlluernadora Els Buddenbrook— ja havia publicat La mort a Venècia (1912) i aquella exhibició d’altura de talent que és La muntanya màgica (1924). A l’exili nord-americà va publicar, entre altres, la pertorbadora El doctor Faustus (1947). S’entén que, amb aquest bagatge, l'escriptor de Lübeck sigui considerat un dels narradors més destacats del segle XX. - Néixer al desembre, un desavantatge durant l'etapa escolar
Durant els primers anys de vida el desenvolupament cerebral és molt ràpid i s’assoleixen habilitats i competències per a l’autonomia de manera progressiva i alhora molt ràpida. De fet, la neuropediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, Noelia Rivera, apunta que “es tracta del desenvolupament més gran que experimentem al llarg de tota la nostra vida”. - El 'fachaleco': l'arma estètica de les dretes
Jo soc del parer que, quan fa fred, no vull deixar els braços al descobert. Per això, sovint la incomprensió m’assalta quan veig gent pel carrer en ple hivern amb armilles d’anorac, assegurant que s’hi va la mar de calentet. Però... no ho estarien més si els cobrissin també les extremitats?! El mateix passa amb els dònuts, que, malgrat ser molt bons, encara serien millors si no ens escatimessin el forat. Una incomprensió, la meva, compartida per la Lorraine al film Regreso al futuro, que va pressuposar que Marty McFly treballava al port, pel fet de confondre la seva armilla amb un salvavides.