27/04/2024 Noticias
Vilacuneta. La missió (1)
.
Pogacar serà el millor ciclista de tots els temps? El debat ja ha començat
Tadej Pogacar es passeja per Itàlia vestit de rosa, de cap a peus. El jove ciclista eslovè, debutant a la gran cursa italiana, la domina amb una superioritat que fa mal. Ja se sabia que Pogacar sembla destinat a guanyar la cursa, ja que els seus grans rivals no hi són perquè prioritzen el Tour. Així que el ciclista de 25 anys es passeja per Itàlia fent el que vol, de moment. Una superioritat que l'ha fet ofendre els rivals, amb unes declaracions en què afirmava que "l'italià Antonio Tiberi és l'únic ciclista que hi ha posat pebrots", referint-se als atacs d'aquest jove rival. És a dir, Pogacar admet que veu els rivals massa conservadors, com espantats, mentre ell ataca en etapes en què la lògica diria que hauria de reservar-se. Sembla que vol guanyar sempre, com ja va fer a la Volta Ciclista a Catalunya, en què va guanyar quatre de les set etapes. Al Giro ja n'ha guanyat tres, d'etapes, en gairebé dues setmanes de competició.
Catalunya i Espanya perden productivitat i s'allunyen de la mitjana europea
La productivitat de Catalunya i del conjunt d'Espanya ha caigut en el que portem de segle. Així, tant el Principat com la majoria de les comunitats autònomes espanyoles han augmentat la distància que les separava de les regions més productives de la Unió Europea, segons un informe del Cercle d'Economia titulat Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional.
Un casament frustrat, una herència en joc i un certificat del 1880: així és un dia al Registre Civil
“Visca els nuvis!”, se sent de sobte, i una pluja de pètals de rosa cau sobre una parella que surt exultant del Registre Civil de Barcelona, situat a la part de la plaça de la Mercè on hi ha ombra en aquestes hores del migdia. Just davant hi ha una font monumental i uns quants arbres amb què cal anar amb compte, perquè els coloms s’hi posen i se't caguen a sobre. Als familiars i amics també se'ls veu pletòrics, i un fotògraf immortalitza l'escena. La resta de la gent que espera davant del Registre Civil ni s'immuta. Només alguns s'hi acosten a mirar per pura xafarderia.
Helen Keller: prendre partit fins a tacar-se
Chévere és una companyia amb un compromís sociopolític claríssim. Els gallecs fa més de 35 anys que es dediquen a l’agitació cultural amb un teatre que en els últims temps s’ha decantat cap al teatre document amb espectacles de gran interès com Citizen, sobre Amancio Ortega i l’imperi Inditex; N.E.V. E.R.M.O.R.E., sobre la tragèdia del Prestige, o Curva España, amb el qual es van introduir en el true crime com a pretext per parlar del perenne caciquisme a Galícia, de la llei mordassa i dels territoris oblidats. La seva nova proposta utilitza la vida i el pensament de la nord-americana Helen Keller per fer una reivindicació dels drets dels discapacitats i un ingenu al·legat d’aires sindicalistes contra el capitalisme i les seves conseqüències entre les classes treballadores, sense obviar qüestions tan actuals com la guerra a Gaza. Només hi falta que soni La Internacional.